Pere Figuerola

El cap del grup de recerca de Faunes del Neogen i Quaternari de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), David M. Alba, és, des d’inicis d’any, nou coeditor en cap del Journal of Human Evolution (JHE), la revista científica més prestigiosa en el camp de l’evolució humana i la paleoprimatologia. Els editors en cap tenen la màxima responsabilitat sobre els continguts que publica la revista. Des del 2013 Alba n’era editor associat.

Microchoerus hookeri és el nom de la nova espècie descrita per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de més de 120 restes recuperades a Sossís (Pallars Jussà).  És un primat de mida relativament petita que vivia als densos boscos que cobrien Europa durant l’Eocè. Els jaciments de Lleida han permès descriure diverses noves especies d’aquest grup de primats primitius llunyanament emparentats amb els humans.

Una troballa fortuïta ha permès descriure la presencia per primer cop d’un captorhínid de fa uns 260 milions al sud d’Europa. El fòssil recuperat en una platja de la costa Nord de Mallorca pertany a un grup de rèptils basals que es caracteritza per la presencia de diverses fileres de dents.  Investigadors catalans i alemanys han col·laborat en l’estudi del fòssil que quedarà en dipòsit definitiu al Museu Balear de Ciències Naturals, a Sóller. 

Salvador Moyà, director de l’Institut Català de Paleontologia, ha rebut de mans del director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, la petjada fossilitzada de rèptil que es va trobar el passat mes d’abril a Olesa de Montserrat. A l’acte de lliurament també hi era present Pilar Puidemon, alcaldessa d’Olesa de Montserrat i Belén Muñoz i Joan Soler, membres del Centre Muntanyenc i de Recerca Olesà descobridors de la troballa. La petjada, que correspon a un arcosaure d’entre 230 i 240 milions d’anys, és la millor conservada de totes les trobades fins ara a la península Ibèrica d'aquest període i s'incorpora així en dipòsit definitiu a la col·lecció de l'ICP.

No hi ha posicions obertes en aquest moment

El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) exposa la nova escultura de l’hominoïdeu Pliobates cataloniae, popularment conegut com a “Laia”.  L’escultura ha estat elaborada per l’artista i biòleg Ramon López i ha comptat amb l’impuls de l’Obra Social “la Caixa”.  La presentació s'ha fet coincidir amb l'emissió aquesta setmana del programa de divulgació científica “Quèquicom” del Canal 33 en el capítol “Laia, una branca en l’evolució humana”. A banda de l'escultura, també s'ha presentat la remodelació de l'exposició de la planta baixa posant a l'abast del visitant part de la col·lecció de l'ICP.

La col·laboració de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) amb l’empresa Omya que explota la pedrera de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), ha permès extreure les 25 tones de sediment d’un jaciment molt ben conservat d’uns 16 milions d’anys d’antiguitat. Fins al moment, s’han recuperat restes de carnívors, bòvids i rosegadors, un fet que fa pensar als investigadors que proporcionarà moltes altres restes d’interès científic. El Miocè mitjà, temps geològic al que pertany el jaciment, és una època poc representada a Catalunya.

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), han descobert a Vallcebre (Berguedà, Barcelona) una impressió fòssil de la superfície de la pell d’un dinosaure del Cretaci Superior, una època molt propera a la seva extinció. A tot el món s’han recuperat molt poques impressions de pell de dinosaure i a Europa només hi ha registres a Astúries i a Portugal. La troballa ha estat publicada a la revista Geological Magazine.

Una investigació en una pedrera del Vale de Meios (Portugal) ha revelat més de 80 rastres de dinosaures carnívors del grup dels megalosàurids. La concentració de més 700 petjades d’aquests caçadors solitaris suposa una excepcional troballa. Els rastres corresponen al recorregut que feien els dinosaures que aprofitaven la baixada de la marea per alimentar-se dels animals atrapats en les aigües superficials d’una llacuna interior. La recerca està encapçalada per Novella Razzolini, investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i ha estat publicada a la revista Scientific Reports.

Un estudi publicat a la revista Scientific Reports analitza la biomecànica del crani dels temnospòndils –un grup d’amfibis extints de grans dimensions– per aclarir quin era el paper d’aquests animals en els ecosistemes de fa 250 milions d’anys. Els resultats mostren una posició diferent a la que ocupen les salamandres actuals, però també diferent a la dels cocodrils, als que s’hi assemblen en mida i aspecte. La recerca, basada en tècniques de biomecànica computacional, està encapçalada per Josep Fortuny, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b