Pere Figuerola

CONVOCATÒRIA OBERTA A LA PLAÇA DE DIRECTOR DE L'INSTITUT CATALÀ DE PALEONTOLOGIA MIQUEL CRUSAFONT

El Patronat de la Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha aprovat amb data 29 de novembre de 2016 el procés de selecció d’un nou director de l’Institut en substitució de Salvador Moyà.

Els candidats que vulguin optar al càrrec de l’ICP han de tenir un currículum rellevant en l’àmbit de la paleontologia de vertebrats, així com experiència en la gestió, la planificació i l’assignació de recursos. La convocatòria detallada es pot consultar en aquest enllaç.

El termini de presentació de candidatures finalitza el 13 de gener de 2017.

El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) exposa la nova escultura de l’hominoïdeu Pliobates cataloniae, popularment conegut com a “Laia”.  L’escultura ha estat elaborada per l’artista i biòleg Ramon López i ha comptat amb l’impuls de l’Obra Social “la Caixa”.  La presentació s'ha fet coincidir amb l'emissió aquesta setmana del programa de divulgació científica “Quèquicom” del Canal 33 en el capítol “Laia, una branca en l’evolució humana”. A banda de l'escultura, també s'ha presentat la remodelació de l'exposició de la planta baixa posant a l'abast del visitant part de la col·lecció de l'ICP.

La col·laboració de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) amb l’empresa Omya que explota la pedrera de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), ha permès extreure les 25 tones de sediment d’un jaciment molt ben conservat d’uns 16 milions d’anys d’antiguitat. Fins al moment, s’han recuperat restes de carnívors, bòvids i rosegadors, un fet que fa pensar als investigadors que proporcionarà moltes altres restes d’interès científic. El Miocè mitjà, temps geològic al que pertany el jaciment, és una època poc representada a Catalunya.

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), han descobert a Vallcebre (Berguedà, Barcelona) una impressió fòssil de la superfície de la pell d’un dinosaure del Cretaci Superior, una època molt propera a la seva extinció. A tot el món s’han recuperat molt poques impressions de pell de dinosaure i a Europa només hi ha registres a Astúries i a Portugal. La troballa ha estat publicada a la revista Geological Magazine.

Una investigació en una pedrera del Vale de Meios (Portugal) ha revelat més de 80 rastres de dinosaures carnívors del grup dels megalosàurids. La concentració de més 700 petjades d’aquests caçadors solitaris suposa una excepcional troballa. Els rastres corresponen al recorregut que feien els dinosaures que aprofitaven la baixada de la marea per alimentar-se dels animals atrapats en les aigües superficials d’una llacuna interior. La recerca està encapçalada per Novella Razzolini, investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i ha estat publicada a la revista Scientific Reports.

Un estudi publicat a la revista Scientific Reports analitza la biomecànica del crani dels temnospòndils –un grup d’amfibis extints de grans dimensions– per aclarir quin era el paper d’aquests animals en els ecosistemes de fa 250 milions d’anys. Els resultats mostren una posició diferent a la que ocupen les salamandres actuals, però també diferent a la dels cocodrils, als que s’hi assemblen en mida i aspecte. La recerca, basada en tècniques de biomecànica computacional, està encapçalada per Josep Fortuny, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Los mamíferos que evolucionan en las islas tienden a adquirir un tamaño corporal muy superior a la de sus homólogos continentales. Este hecho -conocido como la "regla de islas" - ha sido el objeto de la tesis doctoral que ha defendido Blanca Moncunill. En su trabajo de tesis, la investigadora del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha analizado más de 170 especies actuales de micromamíferos (ratones, musarañas y conejos, entre otros grupos) para estimar el tamaño corporal de los individuos de 22 especies extintas.

Els mamífers que evolucionen a les illes tendeixen a adquirir una mida corporal molt superior a la dels seus homòlegs continentals. Aquest fet -conegut com la “regla d’illes”- ha estat l’objecte de la tesi doctoral que ha defensat avui Blanca Moncunill. En el seu treball de tesi, la investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha analitzat més de 170 espècies actuals de micromamífers (ratolins, musaranyes i conills, entre d’altres grups) per estimar la mida corporal dels individus de 22 espècies extintes.

Un estudi publicat a la revista Scientific Reports pel paleontòleg Daniel DeMiguel de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analitza el paper de la dieta en l'origen i diversificació de les espècies que arriben a una illa per primer cop. L'article se centra en l'evolució de Hoplitomeryx -un remugant fòssil que es caracteritza per tenir 5 “banyes” al cap- que va tenir lloc fa 6 milions d'anys a Gargano (Itàlia). L'estudi del desgast dental ha permès conèixer la seva alimentació i analitzar com van evolucionar les espècies fòssils al llarg del temps.

Un estudio publicado en la revista Scientific Reports por el paleontólogo Daniel DeMiguel del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analiza el papel de la dieta en el origen y diversificación de las especies que llegan a una isla por primera vez. El artículo se centra en la evolución de Hoplitomeryx -un rumiante fósil que se caracteriza por tener cinco apéndices a modo de cuernos en la cabeza- que tuvo lugar hace 6 millones de años en Gargano (Italia). El estudio del desgaste dental ha permitido conocer su alimentación y analizar cómo evolucionaron las especies fósiles a lo largo del tiempo.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b