Pere Figuerola

Un equip internacional de paleontòlegs encapçalat per la investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Novella Razzolini, publica avui un article a la revista PLOS ONE on descriu una nova espècie de petjada de dinosaure carnívor de fa més de 150 milions d’anys. Els científics han analitzat uns rastres de més de 300 petjades tridàctiles trobades a Suïssa abans que fossin destruides per la construcció d’una autopista. En un altre article recent, el mateix equip d’investigadors descriu una de les petjades de dinosaure carnívor més gran del món. Correspon a una espècie de les dimensions del famós Tyrannosaurus rex.

 

Exposició Palau Moja

Aquesta és només una petita mostra de la riquesa paleontològica de Catalunya. Les peces exposades en aquesta vitrina són rèpliques de peces excavades en diversos jaciments del país.

1. Pliobates cataloniae, la Laia

Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va descriu a la revista Science a finals del 2015 el nou gènere i espècie d'hominoïdeu, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet procedent de l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya). Les restes corresponen a una femella adulta que va ser batejada com a “Laia”. Pesava uns 4-5 kg, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.

Les restes cranials es van trobar molt fragmentades i per tal d’estudiar-les es va fer una reconstrucció virtual a partir d’imatges d’escanejos de tomografia computada d’alta resolució. Gràcies a això es va poder imprimir en 3D el model que esteu observant.

Més informació sobre Pliobates cataloniae

2. Isochirotherium, petjada fòssil de rètil arcosaure

Aquesta petjada fòssil (icnita, en paleontologia) va ser trobada fortuïtament per membres del Centre Muntanyenc i de Recerca d’Olesa al maig del 2016. És una peça de 16 cm per 10 cm i conté la petjada de peu de l’icnogènere Isochirotherium, corresponent a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrils. L’aspecte d’aquests rèptils, anomenats arcosaures, era similar a la dels cocodrils actuals, també caminaven a quatre potes, però aquestes eren relativament més llargues i en una posició més vertical que les dels cocodrils. Els arcosaures van dominar els ecosistemes terrestres posteriors a l’extinció de finals del Permià (la més gran de la història de la Terra) just abans de l’aparició dels dinosaures.

La icnita de Puigventós, prop d’Olesa de Montserrat, correspon al Triàsic mitjà i és la millor preservada  de totes les petjades fossilitzades trobades fins ara a la Península Ibèrica, ja que fins i tot conserva impressions del detall de les urpes i de la pell.

Més informació sobre Iscohirotherium

3. Pierolapithecus catalaunicus, en Pau

L’any 2002 es descobrien a l'Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola) un crani i algunes restes associades d’un primat hominoïdeu. En total es van recuperar 82 elements d’un esquelet parcial d’un mascle adult que van permetre descriure l’any 2004 el nou gènere i espècie Pierolapithecus catalaunicus,.

En Pau pesava uns 35 kg, menjava fruits i no tan sols es movia de forma quadrúpeda sinó que habitualment grimpava verticalment pels arbres. Representa l’evidència més antiga de la postura corporal ortògrada en tot el registre fòssil, però no presenta adaptacions per penjar-se de les branques, com tenen tots els antropomorfs actuals. Això indica que l’ortogràdia va evolucionar originàriament per grimpar verticalment, però no per a la suspensió, a diferència del que pensaven molts investigadors a partir de l’estudi de les formes actuals.

Els estudis de la seva edat i de les relacions de parentiu del gènere Pierolapithecus indiquen que és anterior a la separació, entre el llinatge dels orangutans i el dels antropomorfs africans i els humans, fa uns 14 milions d’anys, la qual cosa fa que sigui un bon model d’ancestre comú del grup.

Més informació sobre Pierolapithecus catalaunicus

4. Albanosmilus jourdani, fals dents de sabre

 
Els barbourofèlids són uns carnívors extints, també coneguts com a falsos dents de sabre, emparentats més o menys llunyanament amb els fèlids actuals. Se’n coneixen diferents restes fòssils a l’Àfrica, Euràsia i Amèrica del Nord. En el cas del Vallès-Penedès, a Catalunya, les restes més antigues d’Albanosmilus són de fa uns 12 milions d’anys i s’han trobat a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, l’Anoia). Les restes més modernes, en canvi, s’han trobat a Can Llobateres (Sabadell, el Vallès Occidental) i daten de fa uns 9.5 milions d’anys.

L'any 2013, investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van publicar al Journal of Systematic Palaeontology la troballa de noves restes del barbourofèlid Albanosmilus jourdani, entre elles el crani que s'exposa. Van recuperar el crani complet, una calota i algunes mandíbules de jaciments dels Hostalets de Pierola i de Terrassa, i que, juntament amb les restes fòssils que ja es coneixien al Vallès-Penedès, permeteren confirmar que aquesta espècie correspon al gènere Albanosmilus, i no al gènere Sansanosmilus com es pensava fins ara. L’estudi, que duu a terme una anàlisi de gran part del barbourofèlids que es coneixen, mostra també que el gènere Barbourofelis s’hauria originat a Nord Amèrica durant el Miocè mitjà, després de la dispersió d’Albanosmilus per aquest continent des d’Euràsia. 

Més informació sobre Albanosmilus jourdani

 

CATALÀ

La informació continguda en aquest missatge és confidencial. Si vostè no és un dels destinataris definits o algú responsable de fer-lo arribar al destinatari final, ha rebut aquest missatge per error i no està autoritzat a llegir-lo, retenir-lo o distribuir-lo. En aquest cas, li preguem que esborri el missatge i documents annexos, ho comuniqui immediatament al remitent, i s'abstingui d'utilitzar les dades personals que figuren en el missatge.

L'ICP efectua els màxims esforços per protegir la seguretat del sistema de correu electrònic i no es fa responsable de qualsevol dany que es pugui derivar de la utilització dels missatges o dels fitxers adjunts.

D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, li comuniquem que la seva adreça de correu electrònic forma part del nostre fitxer automatitzat amb l'objectiu de poder mantenir el contacte amb vostè i per informar-lo per qualsevol mitjà electrònic de les noves activitats, productes i serveis de l'ICP. Si es vol oposar, accedir, cancel·lar o rectificar les seves dades, es pot posar en contacte amb l’ICP enviant un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

CASTELLANO

La información contenida en este mensaje es confidencial. Si usted no es uno de los destinatarios definidos o alguien responsable de hacerlo llegar al destinatario final, ha recibido este mensaje por error y no está autorizado a leerlo, retenerlo o distribuirlo. En este caso, le rogamos que borre el mensaje y documentos anexos, lo comunique inmediatamente al remitente, y se abstenga de utilizar los datos personales que figuran en el mensaje.

El ICP efectúa los máximos esfuerzos para proteger la seguridad del sistema de correo y no se hace responsable de cualquier daño que se pueda derivar de la utilización de sus mensajes o ficheros adjuntos.

De acuerdo con la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, le comunicamos que su dirección de correo electrónico forma parte de nuestro fichero automatizado con el objetivo de poder mantener el contacto con usted y para informarle por cualquier medio electrónico de las nuevas actividades, productos y servicios del ICP. Si se quiere oponer, acceder, cancelar o rectificar sus datos, puede ponerse en contacto con el ICP enviando un correo electrónico a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

ENGLISH

This email and any files transmitted with it are confidential. If you are not  the named addressee nor the person responsible to deliver it, you haver received it by mistake and you should not read, keep or distribute this e-mail. In this case, please notify the sender immediately, do not use personal data included in this e-mail and delete message and attachments from your system.

Although the company has taken reasonable precautions to ensure no viruses are present in this email, the company cannot accept responsibility for any loss or damage arising from the use of this email or attachments.

In accordance with Organic Law 15/1999, of December 13, we would like to inform you that your email adress will be included in an automated file in order to keep contact with you and to inform you about ICP activities, products and services. You may exercise your rights to access, rectification, erasure and objection your data by sending an email to Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

Visitar els jaciments d’ous i petjades de dinosaures, convertir-se en paleontòleg per un dia, dormir al costat d’un rèptil prehistòric o entrar a espais habitualment no visitables dels museus per veure en directe com es preparen els fòssils són algunes de les propostes per a públic familiar que ofereixen el Museu de la Conca Dellà (Isona) i Dinosfera (Coll de Nargó) per aquest estiu. Ambdós espais museogràfics estan dirigits per l'ICP de la mà d'Àngel Galobart, cap del grup de recerca de faunes del Mesozoic. Al Museu de l'ICP, a Sabadell, també s'ha preparat un extens programa de tallers familiars pel mes de juliol al voltant dels dinosaures. Els tres equipaments forman part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus.

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han realitzat durant el mes de juny una campanya de mostratge de microfòssils a Sant Mamet, un jaciment de Sant Cugat del Vallès conegut des de mitjans del segle passat. Les troballes han de permetre datar el jaciment amb precisió que tindria una edat aproximada de 16 milions d’anys.

Des d’aquesta setmana, el museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) exhibeix una vintena de fòssils originals de faunes que van colonitzar els ambients marins en diferents períodes geològics. Les peces pertanyen a la col·lecció de CosmoCaixa i la seva presencia a Sabadell és el resultat d’un intercanvi entre ambdues institucions. La museografia l’ha dissenyat l’alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Bitàcola de Barberà del Vallès.

L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Arnau Bolet, descriu en un article a la revista Paleontologia Electronica diversos taxons de llangardaixos i amfisbenes (un grup de rèptils sovint coneguts com a “colobretes cegues”) que van poblar Catalunya fa al voltant de 50 milions d’anys. En un altre article publicat recentment a Journal of Vertebrate Paleontology, l’investigador també redescobreix un fòssil de llangardaix que es creia perdut des de finals del segle XIX.

Una quinzena de persones d'edats diverses van participar aquest dissabte en la sortida organitzada per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) per conèixer la geologia i la paleontologia d'una zona que ha proporcionat restes tan rellevants des del punt de vista científic com les de l'hominoïdeu Hispanopithecus laietanus(en Jordi).

L’exposició “Pau, Jordi i Laia: els nostres parents del Miocè” mostra per primer cop al públic els fòssils originals i les escultures de l’aspecte en vida de tres especies de primats hominoïdeus. Els fòssils han estat excavats i descrits per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en diversos jaciments de la conca del Vallès-Penedès. Les troballes han aportat informació clau sobre l’origen dels caràcters que defineixen el grup al que també pertanyen els humans i posen de relleu l’extraordinari registre fòssil del Miocè de Catalunya. CosmoCaixa amb aquests mostra, vol apropar i difondre la importància d’aquests esquelets que han servit per descriure noves especies.

El Patronat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha aprovat avui el nomenament de David M. Alba, cap del grup de recerca en Faunes del Neogen i Quaternari, com a nou director de l’ICP. Alba substitueix en el càrrec Salvador Moyà-Solà, fundador de l’Institut i qui n’ha estat al capdavant des de l’any 2006.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b