Pere Figuerola

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han avaluat l’evolució de la mida corporal de Mikrotia magna, una rata gegant que va habitar a l’illa Gargano durant el Miocè tardà. Els resultats mostren que va tenir un clar augment de mida corporal al llarg de la seva evolució insular. Tanmateix, la ferotge competència pels pocs recursos existents a l’illa hagués impossibilitat aquesta mida tan gran. Els investigadors han conclòs que aquesta espècie va tenir un origen en una illa veïna però “va saltar” a l'illa de Gargano en un moment clau que li va suposar la supervivència en l’ecosistema.

Els investigadors Sílvia Jovells i Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), revisen en un article publicat al Journal of Vertebrate Paleontology el gènere d’aquest primitiu petit hàmster europeu, relativament abundant als jaciments de la Conca del Vallès-Penedès i escàs a la resta de la península Ibèrica. Les seves dents tenen una morfologia peculiar, es caracteritzen per presentar diverses cúspides connectades per ponts que generen un conjunt de petites fossetes que recorden a les bresques que fan les abelles.

La revista Scientific Reports publica avui un estudi encapçalat per Guillem Orlandi, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que explica la presència de formes nanes de cavalls a les actuals Grècia i Espanya durant el Miocè superior, fa entre 10 i 5 milions d’anys. L’estudi revela que a la península Ibèrica els cavalls van evolucionar cap al nanisme perquè creixien més lentament i assolien la maduresa més tard que els grecs, que es van fer petits perquè aturaven el seu creixement abans, tot i créixer més ràpidament. Els investigadors han reconstruït els patrons de creixement d’aquests èquids a partir de l’anàlisi dels teixits ossis i les marques d’aturada de creixement que conserven els fòssils.

Víctor Vinuesa, investigador del Grup de Faunes del Neogen i Quaternari de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat el seu treball de tesi per obtenir el títol de Doctor en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. El tribunal li ha atorgat la màxima qualificació al seu treball.


L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont se suma, una any més, a la Setmana de la Ciència. Del 9 al 18 de novembre se celebraran un munt d'activitats de divulgació científica arreu de Catalunya: jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics... Entre les activitats organitzades per l'ICP destaca una visita a la seva seu del campus de la Universitat Autònoma, portes obertes al museu i un taller familiar per fer rèpliques de petjades de dinosaures.    

El jaciment de Basturs Poble (Pallars Jussà, Lleida) s’ha revelat com el més important d’Europa de dinosaures hadrosaures. Ha proporcionat més d’un miler de fòssils que probablement pertanyen a una única espècie. Ara, la revista PLOS ONE publica l’estudi més complet dels fòssils recuperats en aquest jaciment i revela la presència de molts individus juvenils. Paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) han dut a terme la investigació.

Investigador associat
Paleoprimatologia i Paleontologia Humana

El Dr. Marquès-Bonet és l’Investigador Principal del grup de Genòmica Comparativa que forma part de l'Institut de Biologia Evolutiva (Universitat Pompeu Fabra i CSIC) amb una doble afiliació al CRG/CNAG i a l’ICP. Després d'una beca Marie Curie (2008) va posar en marxa el seu propi laboratori l’any 2010. Al 2011 va obtenir una ERC Starting Grant i va ser seleccionat com a investigador ICREA a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Al 2013 també va ser seleccionat per al premi de jove investigador EMBO i editor associat de BMC Genomics. Forma part del Consell Científic de LABEX CeMEB (Montpeller, França) i des de 2016 és el director de l'Institut de Biologia Evolutiva. L’any 2017 va rebre el Early International Carreer Award de la Howard Hughes Medical Institute (HHMI).

El seu grup està format per 8 estudiants de doctorat i 4 postdocs, el treball dels quals se centra en l'estudi dels parents més propers dels humans des d'una perspectiva molecular. Amb un total de més de 100 publicacions peer-reviewed, ha publicat 16 articles a Nature i Science (un com a primer autor, dos com a autor sènior i un altre amb un membre del laboratori com co-primer) i ha publicat 17 articles com a autor sènior en revistes com ara Nature, Science, Genome Research, Plos Genetics, NAR o Genome Biology. En els darrers 5 anys, ha captat recursos de diverses fonts competitives (ERC; HHMI; NIH; LaCaixa, EMBO; MINECO; Generalitat; Zoo de Barcelona, entre d'altres).

 

 

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica (CRIP) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han signat avui un conveni de col·laboració per  promoure les intervencions paleontològiques, la recerca i la difusió del patrimoni paleontològic dels Hostalets de Pierola, un municipi que té alguns dels jaciments del Miocè més importants del món.  

Un equip internacional d’investigadors encapçalat per Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu en un article a la revista eLife el primer esquelet fòssil d’un esquirol volador. Pertany a l’espècie Miopetaurista neogrivensis, té 11,6 milions d’anys i és l’esquirol volador més antic que es coneix. Les restes provenen de l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya), un dels jaciments del Miocè més importants del món i que els darrers anys ha proporcionat fòssils excepcionals de primats, elefants i tortugues gegants, entre altres grups faunístics.

El proppassat divendres es va presentar el volum 4 dels Quaderns Gelidencs d'Història i Societat dedicat als jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida. L'obra ha estat elaborada per diversos investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i editada per l'Ajuntament de Gelida. Es tracta d'un llibre de divulgació sobre la història de les excavacions paleontològiques al municipi, la seva geologia i les faunes del Miocè que hi van viure fa aproximadament 16 milions d'anys.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b