Pere Figuerola

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència, el passat 11 de febrer, dues paleontólogues de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i Transmitting Science (TS) van organitzar una activitat adreçada a les classes de tercer de primària de l’Escola Les Flandes de Piera (Barcelona).

Els canvis climàtics que van succeir fa entre dotze i cinc milions d'anys van tenir efectes dràstics sobre les comunitats de rosegadors del sud-oest europeu. El resultat va ser una diferenciació latitudinal entre comunitats dominades per espècies adaptades a ambients àrids en les regions de l'interior peninsular i humits a la costa mediterrània del que avui són Catalunya i França, segons un estudi liderat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) que ha analitzat més d'un centenar de jaciments fòssils de la península Ibèrica i el sud de França.

Un estudi publicat a la revista American Journal of Physical Anthropology per un equip d’investigadors internacionals revela que els goril·les de muntanya es desplacen recolzant les mans al terra de formes molt diferents i no només amb els artells, com es creia fins ara. Un 40% dels individus estudiats presentaven formes diferents de recolzament, algunes mai vistes a goril·les. La troballa posa en qüestió el model actual d’evolució del bipedisme en els hominins.

Un estudi publicat al Journal of Human Evolution liderat per l'investigador associat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Daniel DeMiguel, revela que l'extinció de Oreopithecus bambolii, el darrer primat europeu del Miocè, es va produir a causa de la irrupció de noves espècies continentals que van competir i van depredar sobre ell. Encara que l'estudi també ha detectat una inestabilitat en el clima, els investigadors descarten que fos suficient per provocar la seva desaparició.

Durant aquest mes de novembre, un equip d’investigadors i preparadores de l’ICP s’ha desplaçat a Prada de Conflent, als Pirineus orientals francesos, per preparar i estudiar en detall fòssils provinents de la Grotte de la Carrière, una cova que durant els anys 2015 i 2016  ha proporcionat una gran quantitat de restes fòssils de lleons, lleopards o linx, entre d’altres faunes.

Aquesta setmana, el director de l’ICP, David M. Alba, d’una banda, i Miquel i Anna Crusafont, hereus de l’il·lustre paleontòleg Miquel Crusafont, de l’altra, han signat l’acta de restitució d’un conjunt de documents que formen part de l’arxiu personal del científic sabadellenc i que estaven custodiats a l’arxiu del Museu. La Generalitat de Catalunya ha autoritzat el lliurament, ja que es tracta de correspondència i fotografies de caire familiar i no vinculades a la seva recerca científica.

El programa “Sense ficció” emetrà el pròxim 28 de novembre en horari de màxima audiència (21:55h) aquest documental produït per TV3 i realitzat per Batabat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i l’assessorament científic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, sobre els darrers dinosaures que van viure als Pirineus fa uns 70 milions d’anys. El Museu de la Conca Dellà ha organitzat un passi previ divendres, 24, a Tremp.

L’eix conductor del documental són les restes d’un titanosaure que el paleontòleg alemany Walter Kühne va començar a excavar a la dècada dels 50 al jaciment d’Orcau (Pallars Jussà, Lleida). El jaciment, però, va caure en l’oblit i no va ser fins l’any 2014, que investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Saragossa van acabar d’extreure el coll d’aquest animal, una peça de més de cinc metres de llarg. Posteriorment, els paleontòlegs van recuperar part del material excavat originalment que es trobava al Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid) per poder-lo estudiar.

La troballa del coll de titanosaure és de gran importància des del punt de vista científic, ja que mai fins ara s’havia recuperat una resta tan gran a Europa i, probablement, es tracti d’una espècie mai descrita.

A partir de la història de l’excavació, el documental, d’una hora de durada, explica quin és el coneixement actual sobre els dinosaures que van viure al Pirineu fa 70 milions d’anys i que es corresponen als darrers que van viure a Europa, molt pròxims en temps geològics a la gran extinció que va acabar amb aquests animals fa 66 milions d’anys arreu del planeta. Mitjançant reconstruccions del paleoambient, s’expliquen les principals faunes de dinosaures que van viure durant el Cretaci al que actualment són els Pirineus, i que en aquell moment era una zona de clima subtropical amb maresmes properes al mar.

A banda del d’Orcau, “L’últim gegant d’Europa” recorre altres jaciments de referència als Pirineus, com el d’icnites de Fumanya (Berguedà, Barcelona). Les petjades de titanosaures d’aquest jaciment que van quedar impreses a la roca permeten aportar informació sobre el seu comportament gregari, així com les dimensions dels titanosaures i la velocitat a la que es desplaçaven. Amb la visita als jaciments d’ous de la zona de Coll de Nargó (Alt Urgell, Lleida), el documental explica quin és el coneixement actual sobre la reproducció d’aquests animals. A Vallcebre (també al Berguedà) es mostra la pell impresa a la roca d’un d’aquests titanosaures i que ha permès reconstruir-ne el seu aspecte extern.

A banda dels investigadors del grup de recerca de Faunes del Mesozoic de l’ICP, Bernat Vila, Àngel Galobart (cap del grup i director del Museu de la Conca Dellà), Albert G. Sellès, Josep Marmi i Novella Razollini, al documental hi apareixen altres paleontòlegs de renom internacional com Emiliano Aguirre (exdirector del Museo Nacional de Ciencias Naturales i exdirector dels jaciments d’Atapuerca), Greg P. Wilson (Universitat de Washington), Steve Brussatte (Universitat d’Edimburg), Jose Ignacio Canudo (Universitat de Saragossa), Xabier Pereda (Universitat del País Basc), Antoni Lacasa (Institut d’Estudis Ilerdencs), Víctor Fondevilla i Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona), o Rodrigo Gaete (Museu de la Conca Dellà), que expliquen diversos aspectes de la biologia d’aquests animals extints y de la geologia de la zona.

La part històrica del documental inclou entrevistes a persones que van treballar amb Walter Kühne durant les excavacions del segle passat com Josep Montané, excapatàs de les mines de de Suterranya. La recuperació de la llibreta de camp original del paleontòleg alemany, mort l’any 1991, porta els investigadors de l’ICP fins a Stuttgart (Alemanya) per conèixer Anna i Urs Klebe, fills de Kühne i que han conservat aquest document de l’any 1955 i que acaba proporcionant informació molt valuosa per a la investigació.

Jordi Portals és el director i guionista del documental que ha estat realitzat per Arnald Viladomat i produït per TV3 conjuntament amb Batabat i ha comptat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), l’Ajuntament d’Isona i la Conca Dellà i la Diputació de Lleida.

Preestrena divendres a Tremp

El documental s’emetrà el dia 28 a les 21:55h per TV3 dins del programa “Sense Ficció”, però el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha organitzat una preestrena a l’Epicentre (Passeig del Vall, 13) divendres 24, a les 19h. L’acte és obert al públic general, però l’aforament és limitat. Hi participaran Montse Armengou (Directora de “Sense ficció” de TV3), Constante Aranda (Alcalde d’Isona i la Conca Dellà i President del Consell Comarcal del Pallars Jussà) i Àngel Galobart i Bernat Vila (dos dels paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que participen en el documental).

Entitats particpants:

Fins al dia 15 de març, el Museu de l’ICP acull aquesta exposició itinerant que commemora el centenari de la primera troballa de restes de dinosaure a Catalunya. La mostra, produïda per l’Associació Geoparc Conca de Tremp-Montsec, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà posa de relleu l’excepcional registre català en fòssils de dinosaures i recorre les principals fites científiques en aquests 100 anys.

Un equip d'investigadors del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu avui en un article publicat a la revista PLOS ONE, la nova espècie de girafa Decennatherium rex recuperada d'un jaciment del Cerro de los Batallones (Madrid). Aquesta espècie és el membre més antic i primitiu d'un extens llinatge de giràfids de grans dimensions que presentaven 4 ossicons, els apèndixs que presenten les girafes al cap.

Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i el Instituto de Geociencias (IGEO) publiquen aquesta setmana a PLOS ONE un estudi que compara les associacions de mamífers de diferents localitats d'Àfrica i el sud d'Àsia amb les que es trobaven en el centre a la península Ibèrica durant el Miocè. Els resultats revelen un paisatge d'una sabana molt àrida fa 14 milions d'anys.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b