Pere Figuerola

Investigador postdoctoral
Faunes del Mesozoic

LLlicenciat (2008), Màster (2009) i Doctor (2013) en Geologia per la Universidad de Zaragoza. Va realitzar la tesi doctoral sota el títol: "Aspectes paleoecològics a partir del registre icnològic de tetràpodes en la Serralada Ibèrica (Cameros oriental i Maestrat)" que tractava principalment sobre la diversitat de dinosaures, pterosaures, cocodrils i tortugues durant l'interval Juràssic / Cretaci a la Serralada Ibèrica a través del registre icnològic. Després d'una primera etapa postdoctoral al Bayerische Staatssammlung für Paläontologie und Geologie de Munic, s'incorpora a l'ICP amb una beca postdoctoral Beatriu de Pinós (AGAUR). La línia de recerca principal és el canvi de faunes i la paleobiogeografia de vertebrats al voltant del límit Juràssic-Cretaci. Alguns dels jaciments de la Serralada Ibèrica són de gran interès en aquests aspectes. Una altra línia d'investigació és la documentació del registre d'icnites de vertebrats al Cenozoic de la Conca de l'Ebre i el pre-Pirineu.

Ha participat en diversos projectes nacionals i internacionals (DFG-Fundació Ciència Alemana, Fundació Humboldt, National Geographic, Ministerio de Ciencia y Economía) que li han permès agafar experiència en nombroses campanyes de camp, tant de prospecció com d'excavació. Aquestes s'han desenvolupat principalment en el Mesozoic de la Serralada Ibèrica i Cenozoic de la Conca de l'Ebre però també del Juràsic d'Argentina, Nova Zelanda o el Marroc. També ha treballat com a restaurador i en la museïtzació de jaciments d'icnites de dinosaures. A més, ha visitat nombroses col·leccions en diversos països europeus amb estades llargues al Museu Nacional d'Història Natural i dóna Ciência de Lisboa (Portugal) i a la Office de la Culture, Paléontologie A16 a Delémont (Suïssa). Les seves investigacions s'han publicat en diverses revistes del SCI, de les categories de Paleontologia, Geologia i Multidisciplinar. Ha participat en nombrosos congressos nacionals (SEP, EJIP) i internacionals (EAVP, ICHNIA, ICCI2).

Més informació sobre publicacions a:

Perfil Google Scholar: https://scholar.google.es/citations?user=E3V6l_oAAAAJ&hl=es&oi=ao

 

 

 

 

Investigador associat
Faunes del Neogen i Quaternari

Llicenciat en Ciències Biològiques per la Universidad Autónoma de Madrid i Doctor en Paleontologia (Facultat de Ciències Geològiques) per la Universidad Complutense de Madrid. La seva trajectòria científica s'ha centrat en la paleontologia de micromamífers (sistemàtica, evolució i diversitat, amb especial èmfasi en els rosegadors de la família Gliridae) i els aspectes relacionats amb la bioestratigrafía, biocronologia, paleobiogeografia i paleoecologia del Neogen continental euroasiàtic. Ha participat com a investigador en projectes R + D + I competitius nacionals i internacionals, així com en nombrosos convenis amb administracions i empreses. Ha estat membre dels equips responsables de l'organització i realització de nombroses campanyes d'excavacions i prospeccions paleontològiques en diferents conques continentals de la península ibèrica.

De forma simultània, ha dirigit una tesi doctoral i un treball final de màster. Ha desenvolupat (i desenvolupa en l'actualitat) activitat docent en l'àmbit de titulacions oficials universitàries (llicenciatura, grau i màster), en Ensenyament Secundari Obligatori, així com en diverses activitats formatives, de divulgació i d'educació no formal relacionades amb les ciències naturals.

Més informació sobre publicacions a:

Perfil Google Scholar: http://scholar.google.es/citations?user=rDtkEB4AAAAJ&hl=es

Perfil Research Gate: http://www.researchgate.net/profile/Israel_Garcia-Paredes

 

 

 

El passat mes de novembre paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van dur a terme la tercera excavació sistemàtica a la Grotte de la Carrière, als Pirineus francesos. Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat a ampliar un sondatge iniciat durant el 2016 en una de les galeries de la cavitat. Aquestes tasques han permès recuperar prop de 500 restes de grans carnívors com ara óssos de les cavernes, hienes o lleopards d’una antiguitat aproximada de 300.000 anys.

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han avaluat l’evolució de la mida corporal de Mikrotia magna, una rata gegant que va habitar a l’illa Gargano durant el Miocè tardà. Els resultats mostren que va tenir un clar augment de mida corporal al llarg de la seva evolució insular. Tanmateix, la ferotge competència pels pocs recursos existents a l’illa hagués impossibilitat aquesta mida tan gran. Els investigadors han conclòs que aquesta espècie va tenir un origen en una illa veïna però “va saltar” a l'illa de Gargano en un moment clau que li va suposar la supervivència en l’ecosistema.

Els investigadors Sílvia Jovells i Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), revisen en un article publicat al Journal of Vertebrate Paleontology el gènere d’aquest primitiu petit hàmster europeu, relativament abundant als jaciments de la Conca del Vallès-Penedès i escàs a la resta de la península Ibèrica. Les seves dents tenen una morfologia peculiar, es caracteritzen per presentar diverses cúspides connectades per ponts que generen un conjunt de petites fossetes que recorden a les bresques que fan les abelles.

La revista Scientific Reports publica avui un estudi encapçalat per Guillem Orlandi, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que explica la presència de formes nanes de cavalls a les actuals Grècia i Espanya durant el Miocè superior, fa entre 10 i 5 milions d’anys. L’estudi revela que a la península Ibèrica els cavalls van evolucionar cap al nanisme perquè creixien més lentament i assolien la maduresa més tard que els grecs, que es van fer petits perquè aturaven el seu creixement abans, tot i créixer més ràpidament. Els investigadors han reconstruït els patrons de creixement d’aquests èquids a partir de l’anàlisi dels teixits ossis i les marques d’aturada de creixement que conserven els fòssils.

Víctor Vinuesa, investigador del Grup de Faunes del Neogen i Quaternari de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat el seu treball de tesi per obtenir el títol de Doctor en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. El tribunal li ha atorgat la màxima qualificació al seu treball.


L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont se suma, una any més, a la Setmana de la Ciència. Del 9 al 18 de novembre se celebraran un munt d'activitats de divulgació científica arreu de Catalunya: jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics... Entre les activitats organitzades per l'ICP destaca una visita a la seva seu del campus de la Universitat Autònoma, portes obertes al museu i un taller familiar per fer rèpliques de petjades de dinosaures.    

El jaciment de Basturs Poble (Pallars Jussà, Lleida) s’ha revelat com el més important d’Europa de dinosaures hadrosaures. Ha proporcionat més d’un miler de fòssils que probablement pertanyen a una única espècie. Ara, la revista PLOS ONE publica l’estudi més complet dels fòssils recuperats en aquest jaciment i revela la presència de molts individus juvenils. Paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) han dut a terme la investigació.

Investigador associat
Paleoprimatologia i Paleontologia Humana

El Dr. Marquès-Bonet és l’Investigador Principal del grup de Genòmica Comparativa que forma part de l'Institut de Biologia Evolutiva (Universitat Pompeu Fabra i CSIC) amb una doble afiliació al CRG/CNAG i a l’ICP. Després d'una beca Marie Curie (2008) va posar en marxa el seu propi laboratori l’any 2010. Al 2011 va obtenir una ERC Starting Grant i va ser seleccionat com a investigador ICREA a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Al 2013 també va ser seleccionat per al premi de jove investigador EMBO i editor associat de BMC Genomics. Forma part del Consell Científic de LABEX CeMEB (Montpeller, França) i des de 2016 és el director de l'Institut de Biologia Evolutiva. L’any 2017 va rebre el Early International Carreer Award de la Howard Hughes Medical Institute (HHMI).

El seu grup està format per 8 estudiants de doctorat i 4 postdocs, el treball dels quals se centra en l'estudi dels parents més propers dels humans des d'una perspectiva molecular. Amb un total de més de 100 publicacions peer-reviewed, ha publicat 16 articles a Nature i Science (un com a primer autor, dos com a autor sènior i un altre amb un membre del laboratori com co-primer) i ha publicat 17 articles com a autor sènior en revistes com ara Nature, Science, Genome Research, Plos Genetics, NAR o Genome Biology. En els darrers 5 anys, ha captat recursos de diverses fonts competitives (ERC; HHMI; NIH; LaCaixa, EMBO; MINECO; Generalitat; Zoo de Barcelona, entre d'altres).

 

 

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b