Pere Figuerola

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han realitzat durant el mes de juny una campanya de mostratge de microfòssils a Sant Mamet, un jaciment de Sant Cugat del Vallès conegut des de mitjans del segle passat. Les troballes han de permetre datar el jaciment amb precisió que tindria una edat aproximada de 16 milions d’anys.

Des d’aquesta setmana, el museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) exhibeix una vintena de fòssils originals de faunes que van colonitzar els ambients marins en diferents períodes geològics. Les peces pertanyen a la col·lecció de CosmoCaixa i la seva presencia a Sabadell és el resultat d’un intercanvi entre ambdues institucions. La museografia l’ha dissenyat l’alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Bitàcola de Barberà del Vallès.

L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Arnau Bolet, descriu en un article a la revista Paleontologia Electronica diversos taxons de llangardaixos i amfisbenes (un grup de rèptils sovint coneguts com a “colobretes cegues”) que van poblar Catalunya fa al voltant de 50 milions d’anys. En un altre article publicat recentment a Journal of Vertebrate Paleontology, l’investigador també redescobreix un fòssil de llangardaix que es creia perdut des de finals del segle XIX.

Una quinzena de persones d'edats diverses van participar aquest dissabte en la sortida organitzada per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) per conèixer la geologia i la paleontologia d'una zona que ha proporcionat restes tan rellevants des del punt de vista científic com les de l'hominoïdeu Hispanopithecus laietanus(en Jordi).

L’exposició “Pau, Jordi i Laia: els nostres parents del Miocè” mostra per primer cop al públic els fòssils originals i les escultures de l’aspecte en vida de tres especies de primats hominoïdeus. Els fòssils han estat excavats i descrits per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en diversos jaciments de la conca del Vallès-Penedès. Les troballes han aportat informació clau sobre l’origen dels caràcters que defineixen el grup al que també pertanyen els humans i posen de relleu l’extraordinari registre fòssil del Miocè de Catalunya. CosmoCaixa amb aquests mostra, vol apropar i difondre la importància d’aquests esquelets que han servit per descriure noves especies.

El Patronat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha aprovat avui el nomenament de David M. Alba, cap del grup de recerca en Faunes del Neogen i Quaternari, com a nou director de l’ICP. Alba substitueix en el càrrec Salvador Moyà-Solà, fundador de l’Institut i qui n’ha estat al capdavant des de l’any 2006.

Un equip d’investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures. Entre elles, també les d’una nova espècie, Prorotodactylus mesaxonichnus, corresponent a un rèptil que va viure al Pirineu fa entre 247 i 248 milions d’anys però que no estaria emparentat amb els dinosaures.

Isona (Pallars Jussà) i a Coll de Nargó (Alt Urgell) han acollit avui, divendres 24 de març, els actes de presentació i de signatura dels convenis per a la creació de dos nous campus d'arqueologia i paleontologia. Aquests campus són el resultat de la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i els ajuntaments d'Isona i Conca Dellà i de Coll de Nargó i permetran la realització de les pràctiques de camp de Paleontologia així com diverses projectes de recerca i treballs paleontològics als jaciments del Pallars Jussà i de l'Alt Urgell.

Les investigadores Kelsey Pugh (City University of New York) i Miyuki Kagaya (Universitat d’Hiroshima) són a l’ICP aquesta setmana per estudiar diversos fòssils de la col·lecció de l’Institut. Pugh treballa en la sistemàtica dels hominoïdeus del Miocè i Kagaya estudia la morfologia funcional de les extremitats superiors dels grans antropomorfs. Alguns dels espècimens que han estudiat corresponen a l’esquelet post-cranial de Pierolapithecus catalaunicus (en Pau) i Hispanopithecus laietanus (en Jordi).

El pròxim dimarts, 21 de març, a les 19 h, l’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Marc Furió, parlarà de les grans extincions massives que s’han produït en el passat i de com han quedat plasmades en el registre fòssil. També debatrà amb el públic assistent si ens trobem immersos en la sisena gran extinció del planeta. La sessió se celebrarà al Bar de la Unió Excursionista de Sabadell.  

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b