Un estudi publicat a la revista Scientific Reports pel paleontòleg Daniel DeMiguel de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analitza el paper de la dieta en l'origen i diversificació de les espècies que arriben a una illa per primer cop. L'article se centra en l'evolució de Hoplitomeryx -un remugant fòssil que es caracteritza per tenir 5 “banyes” al cap- que va tenir lloc fa 6 milions d'anys a Gargano (Itàlia). L'estudi del desgast dental ha permès conèixer la seva alimentació i analitzar com van evolucionar les espècies fòssils al llarg del temps.

Un estudio publicado en la revista Scientific Reports por el paleontólogo Daniel DeMiguel del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analiza el papel de la dieta en el origen y diversificación de las especies que llegan a una isla por primera vez. El artículo se centra en la evolución de Hoplitomeryx -un rumiante fósil que se caracteriza por tener cinco apéndices a modo de cuernos en la cabeza- que tuvo lugar hace 6 millones de años en Gargano (Italia). El estudio del desgaste dental ha permitido conocer su alimentación y analizar cómo evolucionaron las especies fósiles a lo largo del tiempo.

Un estudi publicat recentment a la revista PLOS ONE encapçalat per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha reconstruït la dieta de tres espècies d'armadillos fòssils mitjançant un mètode conegut com Anàlisi d'Elements Finits. L'estudi confirma una dieta carnívora per M. outesi i herbívora (absent en les espècies actuals) en V. màxima.

Secció transversal d'una de les dents dels micromamífers estudiats, Ruscinomys schaubi

Durant molts anys, els paleontòlegs han classificat els mamífers fòssils com a consumidors d'animals o de plantes en funció d'un parell de mesures simples de distància de les seves dents. No obstant això, aquestes mesures podrien ser enganyoses, segons els resultats recentment publicats per Jan van Dam, Josep Fortuny i LJ Van Ruijven a la revista de 'Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology' (Palaeo3).

Secció histològica d’una dent de Myotragus balearicus analitzada en microscopia òptica de llum polaritzada.

Investigadors de l’ICP publiquen avui als Proceedings of the Royal Society B una de les primeres evidències a partir del registre fòssil que recolza la teoria evolutiva de l’envelliment, segons la qual les espècies que evolucionen en ecosistemes amb baixa mortalitat i amb limitació de recursos tendeixen a ser més longeves. Un paradigma d’aquests ambients són les illes.

El treball mostra que l’alçada de les dents de mamífers endèmics insulars és un indicador de la seva longevitat, i posa en qüestió l’ús d’aquest tret morfològic com un indicador exclusiu per inferir la dieta de les espècies fòssils, així com interpretar el clima en què vivien.

Esquirol gris

Els investigadors de l’ICP Isaac Casanovas i Jan van Dam publiquen avui a la revista PLOS ONE un article on reconstrueixen la dieta dels primers esquirols a partir de la integració de dades provinents de la forma de la mandíbula d’espècies actuals i extintes i de l’estudi de la seva història evolutiva. El treball ha permès deduir que els esquirols que van viure fa 36 milions d’anys s’alimentaven de nous i de llavors i que la majoria d’espècies actuals han canviat poc respecte els seus ancestres.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b