ICP Blog

En Daniel De Miguel s’ha incorporat recentment a l’ICP, concretament a l’àrea de Faunes del Neògen i del Quaternari. Doctorat en Ciències per la Universitat de Saragossa, l’ICP l’ha contractat com a investigador.
Abans d’arribar a l’ICP, en Daniel es va llicenciar en geologia a la Universitat de Saragossa, la mateixa on, com hem dit, es va doctorar. La seva tesi, defensada poc abans d’arribar a l’ICP, estudiava la biomecánica de la dentició i l’estudi del desgast dental (micro- i mesodesgast) dels rumiantes del Neògen de la Serralada Ibèrica.
En la seva estada a l’ICP aplicarà els amplis coneixements adquirits amb la realització de la seva tesi a l’estudi del desgast dental en els nombrosos fòssils de la col·lecció de l’ICP.

Benvingut i molta sort!

Les últimes troballes publicades per l’equip de Paleobilogia de la Meike Köhler sobre el metabolisme del Myotragus han causat foça sensació a Internet. La descoberta de les seves capacitats, més pròpies dels rèptils, d’adaptar el seu creixement i les seves funcions a les condicions de l’entorn han atret nombrosos mitjans, sobretot especialitzats en biologia i zoologia, que se n’han fet ressó.

Aquests sòn alguns dels mitjans que han publicat la noticia:

ABC
National Geographic
Mongabay
Der Standard
Wissenschaft
ElLibrePensador
Asociación Española de Comunicación Científica
Diario de Mallorca
Diari de Girona
La Voz de Galicia
Hoy
Plataforma SINC
EuropaPress
Madrid+D
Menorca.info

A més, nombrosos blogs especialitzats s’han sumat a la difusió de la noticia.

Aquesta ha estat la conclusió a la que ha arribat un equip d’investigadors encapçalats per Bernat Vila, de l’àrea de recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia , juntament amb altres col·laboradors del mateix centre i del Consorci Ruta Minera, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Instituto Geominero.

L’estudi, publicat a la revista científica Lethaia, explica com els investigadors, a través de modelitzacions 3D de les postes, un estudi detallat i profund de la sedimentologia de la zona de les postes que no s’havia fet fins ara i Tomografies Computeritzades (TACs) fets als ous fòssils, han pogut reconstruir tant l’estructura de les postes de titanosaures com saber que aquests enterraven els seus ous.

Malgrat que no s’han trobat encara embrions dins dels ous pirinencs, molts experts consideren que els titanosaures, dinosaures sauròpodes que van habitar la zona on actualment es troben els Pirineus ara fa uns 70 milions d’anys, podrien ser-ne els productors. Aquest estudi confirma algunes hipòtesis que ja apuntaven que els titanosaures europeus posaven els seus ous en postes dins de forats de poca profunditat i posteriorment els enterraven, segurament per protegir-los de possibles depredadors. Al néixer, les cries trencaven només la part superior de l’ou i abandonaven el niu, tal com fan avui alguns cocodrils o les tortugues, permetent així que en molts casos el sediment entrés dins de l’ou.

Altres estudis en curs als Pirineus han de permetre comparar aquest comportament amb les postes trobades a Argentina, on aparentment, els ous no haurien estat enterrats.

L’equip de Gestió de Col·leccions acull des d’ahir a un nou membre: una estudiant en pràctiques que està cursant el Màster en Gestió del Patrimoni Cultural. La Diana Mas és de Venezuela però s’ha llicenciat en Història a la UAB abans de començar el Màster.
A l’ICP ajudarà a l’equip de Gestió de Col·leccions en la recepció i registre dels fòssils així com la seva catalogació i gestió fins a la seva entrada al taller de preperació, tasques que espera dominar en acabar la seva estada.

Tot i que fins ara ha cursat estudis de lletres, a la Diana li agradaria complementar-los amb el Màster de Paleontologia, amb l’objectiu de dedicar-se a algun dels seus àmbits.

Benvinguda!

La ciència és cara. Això és un fet. Moltes vegades ens hem queixat que el preu d’un medicament és 10 vegades el seu cost de producció o ens hem caigut de cul al saber que un Boieng A380 costa 250 milions d’euros. Serà per que algú ho paga, pensaran molts. La veritat és que un medicament o un avió costa fabricar-lo molt menys del preu al que es ven però el que realment paguem no és la marca, com es diu sempre que veus dos jaquetes i una val 200 euros més que l’altre, és la recerca que hi ha al darrere. Hi ha empreses com Airbus o les farmacèutiques que inverteixen fins i tot més del 40% del que guanyen en total en recerca. I desprès s’ho cobren amb els productes que aconsegueixen produïr abans que ningú. Però què passa amb les recerques que paga l’estat? I encara més, què passa amb les recerques que no generen productes que es puguin vendre, que el seu benefici és “unicament” l’avenç del coneixement?

Les matemàtiques pures, la història o, molt més a prop, la paleontologia en són exemples. Pot semblar que es tracti de recerques barates, allunyades dels 660 milions d’euros que, de moment, ha costat el Gran Col·lisionador d’Hadrons però la veritat és que també generen un cost que és en gran part (per no dir tot), pagat per l’administració pública, és a dir, per tots nosaltres.

I què passa amb el fruit d’aquestes recerques? No es venen com els medicaments o els avions. El mòn de la recerca funciona d’una manera diferent que, vist des de fora, pot semblar fins i tot absurda.

Un cop un investigador enllesteix una recerca, envia l’article amb el resum del treball i les conclusions a la revista on li agradaria publicar-lo. Aquestes revistes, anomenades journals, es troben jerarquitzades segons el nombre de vegades que es citen en els artícles científics. Com més vegades els investigadors citen en els seus articles un article publicat a una determinada revista, més bona es considera aquesta revista i més bons es consideren els autors que aconsegueixen publicar-hi, ja que al mateix temps que creix el prestigi d’una revista, creixen els requisits de qualitat i d’interés per publicar-hi.

Aquest cercle viciós és alimentat a més per les institucions de recerca, que evaluen la qualitat dels investigadors segons el seu “nivell de publicació”.

Tornant al tema amb el que he obert el post, l’aspecte econòmic de la ciència és potser, el més problemàtic ja que aquests journals que publiquen les recerques dels investigadors de centres finançats amb fons públics, cobren als seus subscriptors, és a dir, els científics, per consultar-les; Cobren al públic per consultar un contingut que ell mateix ha generat. I tot es paga amb diners públics.

Accentuant aquesta situació, hi ha el problema que moltes biblioteques i institucions tenen problemes de finançament i, sense diners, no tenen accès a tots els journals. Sense accès als journals, un determinat grup de públic no acudeix a les biblioteques i els investigadors de les institucions sense accès als journals, no produeixen articles al mateix nivell que els que sí que en tenen, entrant en els dos casos en un cercle viciós que empitjora el finançament i el prestigi de biblioteques i institucions de recerca, centres de coneixement per excelència.

Davant d’aquest sistema han aparegutt alternatives, com els journals Oppensource. Aquests journals, al contrari que els tradicionals no cobren per l’accès als seus continguts però, en canvi, cobren per publicar-hi. Un exemple és la revista PLoS One, famosa per la publicació del Darwinius Masillae. Per publicar-hi un article, l’autor o, per extensió, el centre de recerca on treballa, ha de pagar més de 1.000 dólars. El cercle que es crea és molt semblant a l’original amb dues diferències: En prmer lloc, l’accès als journals és obert, de manera que qualsevol pot consultar-los. En segon lloc, queda el dubte de com es combinen els creiteris científics i els econòmics a l’hora de decidir què publicar i què no. Hi ha el perill de caure en el “qui més paga, més publica”. Això, de totes totes és perjudicial per a la ciència ja que els journals són els que marquen la qualitat dels mètodes i les recerques que s’hi publiquen alhora que, més o menys, influeixen en la direcció que prenen moltes de les investigacions. Això també ho hem de reduïr a una questió de diners?

Què en penseu?

L’any 2007 la revista Science va publicar en portada un treball firmat per Robin Crompton en que es postulava que l’origen del bipedisme humà podia estar en la locomoció arbòria assistida que utilitzen els orangutans actuals. Aquesta teoria es basava entre s’altres en les múltiples observacions que havia fet en Robin Crompton d’orangutans en el seu hàbitat natural, on va observar que, per despaçar-se per les branques, aquests utilitzaven una mena de bipedisme assitit, és a dir, caminàven erectes ajudant-se de les mans, que els permetien agafar-se a branques més altes i aguantar l’equilibri.
Des de llavors ha anat investigant en aquesta línea i avui ha passat per la UAB per oferir una xerrada resumint els seus treballs més importants.

Al ser, a més, l’editor de la revista de primats britànica Folia Primatologica, en Crompton ja coneixia els membres de l’àrea de paleoprimatologia i paleontologia humana de l’ICP, que han publicat algun article en aquesta revista i ha aprofitat l’estada per proposar un treball conjunt. Ell aportaria els àmplis coneixements locomotors de primats actuals i els investigadors de l’ICP, la seva llarga experiència en el treball amb fòssils.

Al marge d’aquesta interessant proposta, que encara falta concretar, la xerrada ha estat un èxit ja que, a part dels membres de l’ICP, hi han assistit nombrosos alumnes de la UAB. Per desgràcia, a en Crompton l’esperaven al Regne Unit i no ha pogut quedar-se al vermut de desprès de la xerrada.

El passat divendres dia 20 de novembre, el campus de la UAB es va transformar en un Campus Geològic. L’Institut Català de Paleontologia (ICP) juntament amb el Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona van organitzar una gimcana paleo-geològica en motiu de la Setmana de la Ciència.

El alumnes del grup de Ciències de la Terra de 1er de batxillerat de l’IES Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès van ser els protagonistes d’aquesta gimcana pensada per promoure les capacitats de treballar en equip, d’orientació i de resolució de problemes “in situ”, així com per aportar nous coneixements sobre la geologia i la paleontologia als estudiants. Es van treballar tant temes científics com de campus universitari. Tots els alumnes que participaren ,van acabar sent bons coneixedors tant del campus de la UAB, com de conceptes de paleontologia o de geologia i de les seves aplicacions industrials.

Els participants varen rebre un mapa del campus, guies d’identificació de roques i minerals, material didàctic sobre els períodes geològics i una brúixola. El seu objectiu inicial, aconseguir localitzar les proves. Un cop trobades, van haver d’excavar un petit pou fins arribar al nivell freàtic, picar roques per identificar-les, trobar fòssils amagats, o trobar minerals aplicats a la vida quotidiana. D’altra banda, van aconseguir superar un seguit de proves intermèdies per tal d’aconseguir punts extres. Entre aquests reptes podem destacar la troballa d’estalactites a la UAB o el fet de fer-se una fotografia de grup a les escultures de la Universitat. Així doncs, les columnes de la UAB envoltades d’alumnes de secundària van quedar immortalitzades a les càmeres digitals dels participants.

L’èxit de la gimcana va ser generalitzat. Tots els grups van aconseguir superar la majoria de les proves, i per tant, van ser mereixedors del diploma i els regals de participació. Tot i així, sí que va haver un grup que va aconseguir acumular tots els punts possibles i ser així, els guanyadors de la gimcana amb un premi especial: el llibre editat per l’ICP “Fa olor de dinosaures”.

Esperem poder tornar a repetir-ho perquè tots vàrem gaudir de l’experiència… Organitzadors i participants vàrem marxar amb un somriure als llavis. Així que l’any que ve, esperem nous grups!!

Cinc investigadors de l’ICP han rebut beques aquesta setmana.
Els dos primers en saber que se les havien otorgat han estat l’Arnau Bolet, de l’àrea de Mesozoic, i la Miriam Pérez, de Paleoprimatologia i Paleontologia humana. Ambdós ja gaudeixen d’una beca FPI del Ministeri de Ciència i Innovació que els ha permés demanar-ne una d’Estada breu pel 2010, que el han concedit. Aquestes beques tenen l’objectiu de permetre que investigadors espanyols realitzin estades d’uns dos mesos a institucions de l’estranger.

Les altres tres beques que han concedit a paleontòlegs de la casa persegueixen el mateix objectiu, tot i que no és necessari que el solicitant tingui una beca FPI per demanar-les. Concretament, la Judit Marigó, de l’àrea de paleoprimatologia i paleontologia humana, el Josep Fortuny, de Mesozoic i el Xavier Jordana, de l’àrea de Paleobiologia han rebut una beca del Synthesys, un organisme que busca facilitar les estades d’investigadors de països de la Unió Europea a centres d’investigació de la mateixa UE. Per exemple, els tres investigadors becats aniràn a realitzar una estada a París, concretament al Museu d’Història Natural de París, on podràn visitar les col·leccions de paleontologia.

Els investigadors del Institut Català de Paleontologia publiquen aquesta setmana a la prestigiosa revista americana Journal of Paleontology el primer estudi sobre els grans carnívors que poblaven la conca del Vallès ara fa un milió d’anys.

El treball està basat en les restes que es recuperaren l’any  1997 a les obres d’ampliació de la Mutua de Terrassa, just al centre del pulmó de la ciutat vallesiana, el Parc de Vallparadís.

Tal i com demostren estudis precedents l’actual Parc de Vallparadís era fa un milió d’anys un curs fluvial estable on vivien una gran diversitat d’animals com ara hipopòtams, cérvols, bisons, mamuts, rinoceronts i senglars envoltats d’una vegetació de ribera equivalent a la que podem trobar actualment en altres punts de Catalunya, però amb uns animals més semblants al que podríem veure a les sabanes del l’est d’Àfrica.

L’estudi que es publica ara demostra per primera vegada que jaguars, hienes gegants, llops, guineus, tigres dents de sabre i ossos de les cavernes poblaven la conca del Vallès ara fa al voltant d’un milió d’anys just abans que les dinàmiques glacials estrictes sumissin el nord de la península Ibérica en l’edat del gel.

Els investigadors del ICP pretenen incidir de cara al futur en l’estudi del comportament d’aquestes espècies, per tal d’establir les relacions de competència que es podrien establir entre elles. No cal oblidar, que ara fa un milió d’anys Catalunya ja estava poblada pels primers representants del gènere Homo que arribaren poc abans d’aquest moment procedents d’Àfrica. Conèixer el comportament d’aquests carnívors facilitarà sens dubte esclarir la possible competència que tenien amb els primers homínids europeus per tal d’aconseguir fonts d’aliment.

Avui hem publicat la nostra entrada número 100! 8 mesos després d’inaugurar aquest blog, ja hem arribat al centenar d’entrades!

Moltes gràcies a tots els que ens llegiu i comenteu el que publiquem!