ICP Blog

Read the rest of this entry »

L’Institut Català de Paleontologia (ICP), el Museu d’Alcover i el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà signen un conveni de col·laboració que permetrà reprendre la investigació, la conservació i la divulgació de les restes fòssils dels jaciments de les “Pedreres d’Alcover-Montral-El Pinatell”. Gràcies a aquest acord, les tres institucions sumaran capacitats per conèixer i difondre més acuradament el passat de l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

Les col·leccions del Museu Municipal d’Alcover i del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà conserven un conjunt importantíssim de fòssils del període del Triàsic, fa més de 230 milions d’anys. Aquests fons es caracteritzen per tenir una gran abundància d’éssers invertebrats, com  per exemple crustacis i bivalves, i de vertebrats, com poden ser peixos i rèptils. Aquests fòssils es troben en un molt bon estat de preservació, conegut com fòssil lagerstätten, degut a les condicions que es varen donar en aquesta àrea geogràfica. Aquest tipus de preservació és molt poc habitual i accentua l’excepcionalitat dels fòssils que afloren en aquesta àrea i la importància del seu estudi científic.

El conveni de col·laboració signat el dia 26 d’octubre, fomentarà l’intercanvi i sobretot la creació de nous coneixements al conjugar la capacitat conservadora d’aquests dos centres amb la capacitat d’investigació i recerca de l’ICP. Aquest conveni també significarà la participació d’investigadors del Centre d’Història Natural   de la Conca de Barberà, que passaran a integrar-se com a col·laboradors actius del grup de recerca Mesozoic de l’ICP.

La signatura d’aquest acord s’ha realitzat al Museu d’Alcover a les 12:30h, amb la presència de El Punt, Diari de Tarragona i altres periodistes locals. La Cadena Ser a Reus i Tarragona també ha fet ressò de la signatura de dit conveni. Esperem que aquest acte sigui l’inici d’una important feina tant a nivell científic, com de conservació de patrimoni i difusió de la ciencia i la cultura.

En motiu de la Setmana de la Ciència 2009, l’Institut Català de Paleontologia (ICP) organitza un seguit d’activitats divulgatives: visites guiades, gimcanes i xerrades, per tal d’apropar la paleontologia als alumnes de secundària. La Setmana de la Ciència, aquest any, es celebrarà del dia 13 al dia 24 de Novembre. L’ICP oferirà activitats els dies 17, 18, 19 i 20 de novembre tant al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) com a escoles de secundària. Tota aquesta oferta, la trobareu a la nova web de cursos, congressos i activitats de l’ICP.

El fil conductor d’aquestes activitats és l’estudi de la geologia i la biologia per entendre millor la morfologia, la història i la vida del nostre planeta. A través de la mostra de com treballen els preparadors, investigadors i professors volem donar a conèixer no només, la ciència que hi ha al darrera sinó també la manera de treballar i avançar. L’ICP fa molts anys que es suma al centenars d’institucions que participen de la Setmana de la Ciència. Un cop més,  us animem a tots a participar-hi, a gaudir-hi i a aprendre.

La gimcana, que porta per títol “Campus Geològic” i que ha estat co-organitzada amb el Departament de Geologia de la UAB, és una activitat dirigida als alumnes de secundària obligatòria i batxillerat. Promou les capacitats de treballar en equip, d’orientar-se i de resoldre problemes “in situ”, així com aporta, als estudiants, nous coneixements sobre geologia i paleontologia. L’activitat es realitzarà al Campus de la UAB amb la finalitat de treballar temes de ciència i de campus universitari. Aquells alumnes que participin acabaran sent bons coneixedors tant de la geologia del campus de la UAB, com de la pròpia Universitat. Pensem que això pot ser un doble al·licient per a aquelles persones que estiguin interessades tant en la ciència, com en la continuïtat dels seus estudis a nivell universitari. L’objectiu final d’aquesta activitat serà trobar diferents punts distribuïts pel campus i superar les proves pertinents, totes elles relacionades amb diferents branques de la geologia i la paleontologia.

D’altra banda, l’ICP també ofereix visites al  nou taller de preparació i restauració de centre, on els visitants podran conèixer el procés de treball amb els fòssils i familiaritzar-se amb les diverses tasques que es fan en un taller d’aquesta tipologia. Aquesta activitat ja ha estat ofertada anteriorment. L’èxit entre els escolars sempre ha estat rotund. La curiositat i la fascinació que produeix veure els fòssils tan aprop, així com entendre la feina que duen a terme l’equip de conservació i preparació són quelcom inimaginable.

Finalment, l’activitat La ciència en primera persona, proposa donar a conèixer què és la paleontologia i quina és la feina d’un paleontòleg, de la mà d’un investigador post-doctoral de l’ICP. Mitjançant la conferència “Desclassificant Darwin”, en Marc Furió intentarà apropar la seva experiència als alumnes de secundària de l’IES de Castellar del Vallès; així com atendrà tots els seus dubtes i satisfarà les seves curiositats.

Esperem que les escoles s’animin i que sigui tot un èxit!

Com tots sabeu, el Museu de l’ICP està tancat. L’estan remodelant i preparant per oferir una nova i millor oferta a tot aquell que s’hi vulgui acostar a aprendre de paleontologia i de totes les troballes que fan els investigadors del centre. I és que el museu és una de les eines més potents a l’hora de difondre els coneixements sobre els que treballen els investigadors del centre. Però al mateix temps, també és de les més cares.

I aquí sorgeix un dels dilemes amb els que es barallen molts centres de recerca. Fins a quin punt s’han de destinar fons a la difusió quan es podrien destinar a la recerca? Molts investigadors creuen que la única funció d’un centre de recerca és exactament el que el seu nom indica, la recerca; contractar més investigadors, equipar-los amb tot el que necessitin per realitzar els seus estudis, finançar campanyes d’excavació a jaciments, etc. Altres investigadors i sobretot gent que arriba al món de la recerca de disciplines diferents com la comunicació creiem que a part d’aquesta funció, els centres de recerca han d’esforçar-se per fer arribar tots aquests coneixements que generen a la societat de la manera més atractiva i entenedora alhora que veraç i, científicament parlant, correcte. Fins ara, molts dels coneixements que generaven el centres de recerca d’arreu del món arribaven a la societat a través d’un camí gairebé infinit que acabava en els llibres de text de les escoles, que en la majoria de casos es publicaven quan els científics ja havien perfeccionat les teories que apareixien, les havien portat un pas més enllà o fins i tot les havien refutat. Només els professors més inquiets es preocupaven de mantenir-se mínimament al corrent dels darrers avenços i el que és més important, motivar als alumnes a estudiar allò que els fascinava encara que els semblés incomprensible o complicadíssim. Jo mateix recordo perfectament el professors que em van fer descartar cada una de les disciplines científiques que vaig estudiar a la ESO. Una llàstima.

Els centres de recerca i tota la societat poden canviar això. Des de revistes dedicades a difondre la ciència com National Geographic o fins i tot Muy Interesante a activitats de caire divulgatiu com la festa de clausura del Museu Miquel Crusafont, passant per aquest blog o les seccions de ciència dels diaris, que cada cop presten més atenció als avenços científics, poden aportar el seu gra de sorra a fer una societat interessada en la ciència, instruïda i per tant, millor.

Per aquest motiu, en aquest post d’Excavant a la Recerca, us convido a tots a buscar, remenar, triar i aprendre al igual que fan els investigadors de l’ICP excavant, remenant i estudiant fòssils, una de les millors maneres de descobrir d’on venim!

A l’ICP hem tingut dues noves incorporacions: D’una banda la Miriam Pérez de los Ríos s’ha incorporat a l’equip de recerca en primatologia i paleontologia humana, d’altra banda,  la Nekane Marín Moratalla s’incorpora a la secció de paleobiologia.

La Míriam és de Madrid.  Va estudiar geologia, ja de cara a ser paleontologa, a la Universidad Complutense de Madrid.  Es va especialitzar  en paleontologia a l’acabar la carrera. Fa poc, el ministeri li va concedir una beca predoctoral FPI per venir a cursar el Màster en Paleontologia que ofereixen conjuntament la UAB i la UB. Al mateix temps, col·labora amb l’ICP preparant el seu treball de final de Màster, un estudi sobre el crani del Pau, el Pierolapithecus catalaunicus, descrit per investigadors de l’ICP l’any 2004.
Encuriosida per la l’evolució humana i les adaptacions que aquesta ha comportat, començarà per estudiar la dentició dels primats del Miocé.

La Nekane és una noia vasca que viu a Sabadell i ha estudiat Biologia a la UAB. Desprès de fer el màster en Biologia Humana de la UAB i la UB, va rebre la beca predoctoral FPI gràcies a la qual s’ha pogut incorporar a l’ICP on, donant un gir d’especialitat, estudiarà la histologia de cèrvids i bòvids fòssils i actuals, de cara a comprendre la seva ecologia,  és a dir, les condicions ambientals en les que van viure.

Benvingudes i molta sort!

El diari Regió7 s’ha fet ressò del descobriment de les restes fòssil d’una tortuga Solemys del cretaci al jaciment de Fumanya, famós per les icnites de titanosaure que s’hi han trobat. El diari de la Catalunya central recull les declaracions d’en Josep Marmi, investigador de l’ICP que comenta la importància del descobriment. El diari comenta el fet que aquesta troballa permeti definir millor el paisatge cretàcic de la zona que actualment és el Berguedà confirmant que estava format per uns aiguamolls propers a la costa. A més, es ressalta la importància que aquesta és la primera tortuga Solemys trobada als Pirineus catalans.

Hi ha dies que trobes l’ICP buit. L’habitual rebombori de gent caminant amunt i avall dels passadissos o converses entre investigadors que comparteixen despatx desapareixen i regna la tranquilitat. Llavors és quan caus en que hi ha congrés. A part d’excavar, investigar i publicar, un altre dels compromisos de la professió de paleontòleg és assistir a congressos. He dit compromisos, però potser no és la paraula més adequada; hi van voluntàriament i pel que sembla, de molt bon grat. Els congressos són trobades de paleontòlegs que comparteixen un àmbit d’estudi: Hi ha congressos per paleontologia tan exclusius com un sobre Canvis climàtics sobtats i catastròfics de finals del Cretaci i principis del Paleogen altres tan “oberts” com el de la Society of Vertebrate Paleontologia, celebrat fa poc a Bristol, on hi podien assistir tots els paleontòlegs que treballessin sobre fòssils de vertebrats.

L’assistència als congressos és una manera més de difondre les descobertes dels investigadors entre tots els seus companys de professió, de manera que estan tots al mateix recinte es poden establir contactes entre paleontòlegs que d’altre manera seria més difícil. Conèixes gent que estudia el mateix que tu, acordes col·laboracions, etc.

Les inscripcions als congressos generalment són obertes a tothom, tot i que l’entitat organitzadora s’ocupa de convidar a tots els que ja sap que treballen en el camp en que es centra el congrés o, directament, convidant al centre de recerca directament. Quan un investigador decideix assistir-hi, ha d’optar per anar-hi d’oient o bé presentar algun treball propi. En aquest segon cas haurà d’enviar un resum del seu treball de manera que l’organització pugui decidir si cap en l’agenda del congrés, que sol ser bastant ajustada. Les presentacions poden ser orals o en forma de póster. Si li assignen una presentació oral, disposarà de 15 o 30 minuts per exposar el seu treball i respondre els dubtes del oients però si en canvi li assignen un pòster, haurà de resumir el contingut del seu treball en un pòster d’1,50 x 2m. que serà penjat a una sala habilitada per això amb la resta de pòsters i, les hores que decideixi la direcció, haurà d’estar allà d’empeus atenent a qualsevol altre investigador interessat en el seu treball.

A part d’aquestes presentacions, que generalment solen presentar les últimes novetats dels investigadors, hi ha alguns congressos que oferten “presentacions magistrals” de paleontòlegs amb una trajectòria reconeguda que solen ser retrospectives força generals sobre les aportacions d’aquest personatge o del seu àmbit d’estudi.

Ja fora de l’àmbit estrictament formal encara que sense perdre mai l’ambientació paleontològica, molts congressos ofereixen també la possibilitat de visitar un jaciment o algun lloc significatiu dels voltants així com, en casos més excepcionals, actes “socials” com sopars de comiat o fins i tot curiositats de l’estil d’una subhasta d’articles paleontològics com la que es va celebrar al congres de la SVP a Bristol, on es va arribar a subhastar una “Barbie Paleontòloga”.

De congressos, com hem vist, n’hi ha de tot tipus i a tot arreu. Per tant, si vols veure món, no t’allistis a la Legió: Estudia paleontologia!

Entrada d’en Bernat Vila

Entre els dies 22 i 26 de setembre del 2009, va tenir lloc a Bristol (Anglaterra) un dels congressos més interessants pels investigadors de l’Institut Català de Paleontologia. Es tractava del 69è Congrés Anual de Paleontologia de Vertebrats de la Societat de Paleontologia de Vertebrats. Aquesta trobada de paleontòlegs sortia per primera vegada en els darrers seixanta-vuit anys de terres americanes i es combinava amb el 57è Symposium of Vertebrate Palaeontology and Comparative Anatomy (SVPCA), aquest darrer una altra cita ineludible a nivell europeu.

Un total de 13 membres de l’ICP, de tots els departaments de la casa, van assistir puntualment a la cita. Pel Departament de Recerca en Paleobiologia na Meike Khöler i en Rubén García presentaven els resultats de les seves darreres recerques; en Josep Fortuny, l’Andrés Santos, l’Arnau Bolet, en Fabio Dalla Vecchia i en Bernat Vila portaven sota el braç les troballes del Departament de Recerca del Mesozoic; en David Alba, en Sergio Almécija i la Judit Marigó feien el mateix en representació del Departament de Primatologia i Paleontologia Humana; finalment en Joan Madurell i en Marc Furió del Departament de Recerca de Faunes del Neogen tenien preparats els seus respectius treballs sobre les faunes d’aquesta edat. Tots els membres del grup que representava l’ICP a Bristol estàvem expectants per veure com es desenvoluparia el congrés.

Entre les dotze i la una del migdia de dimarts ens vam trobar tots a l’aeroport de Barcelona i amb els tubs sota el braç vam embarcar correctament. En el mateix avió ja vam reconèixer altres paleontòlegs de vertebrats, com ara l’australià Tony Thulborn, conegut per la gent del Departament del Mesozoic per haver coincidit la setmana anterior en el 10th Meeting of Mesozoic Terrestrial Ecosystems celebrat a Teruel i en el respectiu fieldtrip pels Pirineus. A l’avió alguns membres de l’Institut van aprofitar per fer una becaina mentre altres animàvem les expectatives del congrés amb una tertúlia improvisada. A l’arribar a l’aeroport de Bristol i només baixar de l’avió, ja vam veure que el temps era típicament britànic: núvols i pluja. Mentre esperàvem les nostres maletes vam coincidir amb més col·legues del ram com en Rafael Royo de Dinópolis. No eren els únics, força viatgers també portaven tubs allargats amb pòsters a sota el braç. El taxi ens va conduir en només vint minuts a l’hotel i ens vam instal·lar ràpidament. De seguida tots tretze ens vam dirigir al Chemistry Building, enmig d’una pluja petita però constant. Allà ens vam registrar degudament abans de les sis de la tarda i vam saludar els primers col·legues. Tot seguit vam anar a cercar lloc per sopar. En horari britànic, evidentment!

El dimecres a les vuit del matí tots els assistents del congrés ja érem al Chemistry Building de nou, per assistir a les primeres conferències. El congrés, de grans dimensions i amb una gran assistència, prop de 1000 participants entre pòsters i comunicacions, estava estructurat de la següent manera. Al matí i fins a les 4 o les 5 de la tarda, hi havia un no-parar de comunicacions simultànies en 4 sales diferents. A continuació, hi havia dues hores dedicades als assistents que presentaven els seus resultats en format pòster, amb una mitjana de 100 pòster per sessió i dia. El primer dia va estar dedicat a rèptils marins i peixos al Chemistry Building i mamífers al Wills Memorial Building. A la tarda, i essent la primera conferenciant, na Meike Köhler va presentar la comunicació sobre insularitat titulada “THE EVOLUTION OF LIFE HISTORY TRAITS ASSOCIATED TO DWARFING IN INSULAR LARGE MAMMALS: A PALEONTOLOGICAL APPROACH”. Un parell d’hores després era el torn del David Alba i en Sergio Almécija, del Departament de Primatologia. Les seves comunicacions van servir per donar a conèixer a tota la sala del Will Memorial Building les principals novetats respecte als hominoids del Vallès (“Almécija, S., Alba, D., Moyà-Solà, S. PIEROLAPITHECUS, HISPANOPITHECUS AND THE EVOLUTION OF POSITIONAL BEHAVIOR IN MIOCENE APES: PERSPECTIVES FROM THE HAND”; “Alba, D., Fortuny, J., Moyà-Solà, S. RELATIVE ENAMEL THICKNESS IN MIDDLE MIOCENE HOMINOIDS FROM ABOCADOR DE CAN MATA (VALLÈS-PENEDÈS BASIN, CATALONIA, SPAIN)”). Després de les comunicacions, a la tarda, van presentar el seu pòster diversos companys de l’ICP. Ho feien repartits en tres sales diferents, en general força petites, on havies d’anar passant per entremig de desenes de pòsters i de paleontòlegs. L’Arnau Bolet presentava un treball conjunt amb la Dra. Evans, els resultats d’un estudi sobre un nou llangardaix del Cretaci inferior del Montsec (Bolet, A., Evans, S. A NEW LIZARD (LEPIDOSAURIA, SQUAMATA) FROM THE EARLY CRETACEOUS OF THE MONTSEC RANGE (CATALONIA, SPAIN)). En una de els altres sales en Marc Furió i l’Andrés Santos defensaven el pòster que parlava sobre la successió de petits vertebrats plio-pleistocens de Guadix-Baza (Agustí, J., Blain, H., Furió, M., de Marfa, R., Santos-Cubedo, A. THE LATE PLIOCENE-EARLY PLEISTOCENE SMALL VERTEBRATE SUCCESSION FROM THE GUADIX-BAZA BASIN (SE SPAIN)). Uns metres més enllà, en Joan Madurell feia el mateix amb la seva recerca titulada “CARNIVORA FROM THE LATE EARLY PLEISTOCENE  OF CAL GUARDIOLA (TERRASSA, VALLES-PENEDES BASIN, CATALONIA, SPAIN)” amb co-autoria d’en David Alba i d’en Salvador Moyà-Solà. Les sensacions van ser molt bones i l’interès general dels assistents també. De moment ja havíem enllestit una bona part de la feina de l’ICP a Bristol!

El dijous  va ser el torn per a les temàtiques de vertebrats del Triàsic. Al Chemistry Building durant el matí es van poder escoltar interessants comunicacions sobre l’origen dels dinosaures i altres vertebrats contemporanis i fins i tot anteriors. En una sala annexa del mateix edifici, hi tenien lloc les comunicacions referides a l’origen i evolució dels ocells. Simultàniament al Wills Memorial Building, les comunicacions versaven sobre aspectes paleobiològics de vertebrats molt diversos. A la tarda es va parlar de tortugues, d’extinció de mamífers, tafonomia i paleobiologia de diversos grups de vertebrats. A la sessió de pòsters de la tarda, la més nombrosa de totes,  la Judit Marigó va presentar el material referit a un nou gènere i espècie de primat de Sòria (Marigó, J., Minwer-Barakat, R., Moyà-Solà, S., Cuesta, M. A NEW GENUS AND SPECIES OF ADAPIDAE (MAMMALIA, PRIMATES) FROM THE MIDDLE EOCENE OF MAZATERÓN (ALMAZÁN BASIN, SORIA, SPAIN)”, amb una bona collida entre els especialistes del seu camp. Igualment en Rubén García ens parlava en el seu pòster sobre la histologia de glírids (“García-Martínez, R., Köhler, M. BONE HISTOLOGY ON EXTANTS GLIRIDS. PROSPECTS FOR THE STUDY OF FOSSIL GLIRIDS”).

El matí de divendres  va començar amb la sessió de comunicacions simultànies sobre eines moleculars en la paleontologia, pterosaures i mamífers cenozoics. A la tarda els paleontòlegs de cada camp van presentar resultats sobre cocodrils i formes relacionades, dinosaures ornitisquis i noves tècniques i anàlisis aplicades al món de la paleontologia. A l’edifici dels pòsters, a la tarda, en Marc Furió va respondre les preguntes dels paleontòlegs interessats en l’estudi de les musaranyes, arrel del seu pòster titulat “Furió, M., Agustí, J., Mouskhelishvili, A., Sanisidro, Ó., Santos-Cubedo, A. A NEW INTERPRETATION ON THE USE OF VENOM IN THE PLIO-PLEISTOCENE SHREW BEREMENDIA (INSECTIVORA, MAMMALIA)” i en Fabio Dalla Vecchia presentava públicament les primeres conclusions sobre l’hadrosaure més complet d’Europa (“Dalla Vecchia, F. A NEW AND EXTRAORDINARILY COMPLETE HADROSAUROID DINOSAUR (ORNITHISCHIA) FROM THE UPPER CRETACEOUS OF ITALY”). Al vespre va tenir lloc, al Wills Memorial Building, un dels actes més folklòrics de tot congrés de la SVP: la subhasta de productes paleontològics per tal d’aconseguir fons per la societat. Amb la sala plena de gent, alguns paleontòlegs van amenitzar la festa  disfressats de cavallers medievals. Una excel·lent vetllada.

El darrer dia, dissabte, va ser el torn principalment per dinosaures, “rèptils mamiferoides” i mamífers. A la tarda, vam presentar els nostres pòsters en Josep Fortuny sobre el nou capitosaure de l’àrea del Montseny (“Fortuny, J., Galobart, À., De Santisteban, C. NEW CAPITOSAUR TAXA (AMPHIBIA:TEMNOSPONDYLI) FROM THE MIDDLE TRIASSIC (EARLY-MIDDLE ANISIAN) OF IBERIAN PENINSULA”), i jo, Bernat vila, el meu sobre la diversitat de sauròpodes al Cretaci superior europeu (“Vila, B., Galobart, À., Canudo, J., Le Loeuff, J., Oms, O. LATE CRETACEOUS SAUROPOD DIVERSITY IN SOUTHERN EUROPE”) i en Josep Aurell que va explicar les principals característiques de les troballes d’èquids del jaciment Terrassenc de Vallparadís. (“Aurell-Garrido, J., Madurell-Malapeira, J., Alba, D., Moyà-Solà, S. SMALL EQUID REMAINS FROM THE EARLY MIDDLE PLEISTOCENE OF VALLPARADIS (TERRASSA, BARCELONA, SPAIN)”).  Al cap d’una estona d’haver acabat la sessió de pòsters es va celebrar al Wills Memorial Building l’entrega de premis als treballs paleontològics que atorga cada any la societat de paleontòlegs de vertebrats. També es va fer un reconeixement a paleontòlegs que ens han deixat durant el 2009. A la nit, l’organització va preparar una celebració de final de congrés amb música i molt bon ambient.

I així va anar el congrés SVP 2009 a Bristol. Tots els assistents de l’ICP en vam quedar força satisfets i amb un bon regust de boca per a tornar-hi en properes edicions!  Així que, a tots els que hi vulgueu tornar: See you son!!

Es nota que aquest any es celebra el bicentenari del naixement de Charles Darwin i que fa 150 anys que aquest va publicar la seva famosa obra l’Orígen de les espècies. Arreu del món s’estan celebrant actes que homenatgen la figura d’aquest científic al mateix temps que difonen les seves grans aportacions.

Des de l’ICP ens agradaria comentar un congrés que del passat 14 al 17 de setembre es va celebrar a Maó, també emmarcat en la celebració de l’any Darwin. El tema del congrés era ni més ni menys que un des que segurament més va inspirar a Darwin en la seva famosa visita a les illes Galàpagos a bord del Beagle; L’evolució dels éssers vius de les illes.

Molts dels animals i plantes que un dia arriben a una illa per condicions excepcionals difícilment repetibles com quan es queden atrapats sobre un arbre a la deriva, s’hi queden aïllats i, en el cas que hi arribin una parella o una femella embarassada, poden prosperar en aquell nou hàbitat sempre que les condicions els siguin favorables. L’aïllament al que es sotmeten aquestes colònies d’èssers vius, amb el temps, pot generar una divergència d’aquests respecte el seu ancestre, donant-se unes espècies amb unes característiques úniques d’aquella illa en concret. Aquestes espècies que només trobem a llocs concrets i clarament determinats és el que es coneix com una espècie endèmica i l’estudi dels seus fòssil és una de les especialitats de la paleontologia amb la que treballen diversos investigadors de l’ICP.

La Meike Köhler i en Rubén Garcia, així com el director del centre, en Salvador Moyà van assistir el passat setembre a aquest congrés, on van presentar els seus últims treballs sobre fòssils d’éssers vius que han evolucionat en una illa.

El congrés es va celebrar a l’auditori del Museu de Menorca i, a més de les presentacions dels científics, oferia als participants una visita en vaixell a dues illes properes a Menorca, la illa Colom i la illa Aire, on els visitants van poder observar les característiques de les illes mediterrànies així com espècies endèmiques d’aquelles illes.

Entrada d’en Josep Fortuny

La història de Volgograd

La regió de Volgograd, com hem vist en els darrers posts, és una àrea molt prolífica en paleontologia que ha estat i està lliurant una gran quantitat de material en unes condicions de preservació molt bones, en la majoria dels casos. Rússia, un extraordinari país amb una gran extensió geogràfica, té un important registre del Triàsic no nomes en aquesta àrea. D’altres regions més al nord i més a l’est tenen un impressionant potencial fossilífer conegut des de fa dècades. Però més enllà de les troballes paleontològiques, aquesta regió té una extraordinària historià recent.

La regió te com a capital Volgograd, situada a uns 150 km del jaciment de Donskaya Luka i travessada pel gran riu Volga. Es tracta d’una important ciutat industrial i administrativa, on viuen més d’un milió de persones.

La ciutat te el seus orígens a la edat mitja, quan va ser fundada al segle XVI amb el nom de Tsaritsyn. Aquest nom va perdurar fins al 1925 quan va canviar el seu nom pel de Stalingrad, en honor al líder soviètic Josef Stalin. Durant la segona guerra mundial, aquesta ciutat va ser tristament famosa per la anomenada Batalla d’Stalingrad, iniciada el 17 de juliol de 1942 i finalitzada el 2 de febrer de 1943, on les tropes nazis alemanyes i els seus aliats pretenien capturar Stalingrad i continuar el seu camí cap a Moscou, lluitant contra les tropes soviètiques russes. Les darreres estimacions parlen de que aproximadament entre 1.7 i 2 milions de soldats, d’ambdós bàndols, i més de 40.000 civils varen perdre la vida en la batalla, sent considerada la batalla més sagnant de la història recent. La ciutat i les rodalies varen ser destruïdes. Stalingrad va mantenir aquest nom fins l’any 1961 quan es va canviar el seu nom per l’actual, Volgograd. Avui dia no és estrany trobar per la zona bales, sabates i restes de projectils.

La ciutat s’ha reconstruït d’ençà de la guerra, fins a convertir-se en una important i bonica ciutat als peus del Volga, on un museu rememora la tragèdia de la guerra i a la part alta, la més elevada de la ciutat, s’erigeix una immensa zona de memòria de la guerra, on una gegantina estàtua dóna la benvinguda als visitants i on una flama crema tots els dies de l’any, custodiada per una patrulla de soldats les 24 hores del dia, els 365 dies.

Les senyals de la guerra no nomes s’observen a la pròpia ciutat; el nostre jaciment, a 150 km n’és un clar exemple. Un petit poble creixia a pocs centenars de metres. Avui, tan sols uns solitaris arbres fruiters donen fe de que en aquell indret hi havia hagut una població, juntament amb els difusos senyals d’uns fonament aquí i allà. Tal com expliquen els paleontòlegs russos, en les primeres visites al jaciment de Donskaya Luka, encara s’hi podien observar restes de tancs dels dos bàndols, destruïts durant el intercanvi d’artilleria.

I es que la història de Donskaya Luka ens parla de la història recent i llunyana. Històries tristes a vegades i interessants troballes s’hi oculten encara. De ben segur, aquestes seran trobades per futur per paleontòlegs que s’interessin per les fàcies triàsiques i per historiadors de la segona guerra mundial