ICP Blog

Fa poc, us anunciàvem la inauguració de la exposició Dinosaurios: Lagartos Terriblemente Grandes a Morella, Castelló. Ara no nomès us convidem a visitar-la si no que us recomanem que tots els amants de la paleontologia la convertiu en el centre d’una escapada turística per acabar d’arrodonir unes vacances que esperem hagin estat magnífiques.

Inauguració de l'exposició

L’exposició recull com éren i com vivien els dinosaures que van habitar la comarca d’Els Ports durant el Cretaci Inferior i les descobertes que s’hi ha fet al llarg dels últims 30 anys, xifra que ens permet fer-nos una idea de la importància de la zona en l’estudi d’aquests “llangardaixos terriblemente grans”. Entre les moltes peces que l’equip de paleontòlegs coorganitzadors han triat, volem destacar una peça que destaca no nomès per la seva espectacularitat sinó per l’especial significat que té per tots els amics de l’ICP, el Triceràtops del Museu Miquel Crusafont, actual Museu de l’ICP. És el primer cop que aquesta peça surt de Catalunya.

Importància Paleontològica

El terme de Morella, així com tota la comarca de Els Ports, es troba enmarcat en la Conca del Maestrat, on afloren multitud d’estrats formats entre el Juràssic Superior i el Cretaci Inferior, es a dir, entre 146 i 98 milions d’anys. En aquella època, la Conca del Maestrat va ser habitada per tortugues, llangardaixos, peixos, granotes i, de forma destacada, dinosaures. Aquests, gràcies a les característiques geológiques del terreny han perdurat fins als nostres dies en forma de fòssils, a través dels quals, els paleontólegs han pogut saber que hi havia una gran varietat de dinosaures, des de terópodos carnívors com el Baryonyx fins herbívors gegants com els saurópodes passant per ornitòpodes menuts com Hypsilophodon, sense oblidar-nos del dinosaure més abundant als jaciments morellans, l’Iguanodon bernissartensis.

Altres llocs d’interés

Castell de Morella

Morella és un dels principals atractius turístics de la comarca dels Ports i, segurament, de la provincia de Castelló.

Ubicada a la vessant d’un turó, la ciutat està presidida per l’imponent Castell de Morella, que actualment es troba en procès de restauració tot i que a l’esglèsia de Sant Francesc, al mateix poble de Morella, podem visitar una exposición que fa a l’hora de centre d’interpretació del castell així com de presentación dels projectes de restauración del monument.

Una altre de les joies arquitectoniques del poble és el Convent de Sant Francesc, originalmente d’estil gòtic tot i que el 1800 va ser restaurat seguint el neoclàssic predominant a l’època. Actualment es troba en procès de restauración amb vistes a ser la seu d’un futur Parador de Turisme, una senyal més de l’atractiu turístic de la ciutat.

L’encant de la ciutat, a més, es veu refoçat per les muralles medievals que abracen la ciutat, permetent-ne l’accès a través d’una impresionants portes fortificades.

Per si n’ n’hi ha prou, la Basílica Arxiprestal de Santa Maria la Major culmina un conjunt arquitectónic impresionant.

Us recomanem una visita a la web de la ciutat on podreu trobar imatges panoràmiques de tots aquests monuments així com informació sobre les troballes fòssils fetes al terme.

Com diu el mític eslogan, Teruel Existe, i els dinosaures del Mesozoic ja ho sabien fa uns 150 milions d’anys. La provincia de Terol no ha parat de sorprendre als científics de tot el món gràcies a la seva riquesa paleontològica i la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó ha sabut com treure el màxim profit turístic a aquest passat, d’una forma atractiva i amb un alt contingut divulgatiu.

Tiranosaure a l'entrada de Dinópolis

Dinópolis Teruel és un parc d’oci, dissenyat per divulgar la paleontologia i la ciència entre els més petits, al mateix temps que aquests gaudeixen de la multitud de propostes d’oci que el parc els ofereix. A més, Dinópolis Teruel és el centre d’una sèrie de parcs d’oci que la Fundació Dinópolis ha promocionat al llarg de tota la provincia com Legendark a Galve, Mar Nummus a Albarracín, Región Amabarina a Rubielos de Mora, Bosque Pétreo a Castellote o Inhóspitak a Penyarroya de Tastavins.  Tots ells, de dimensions més reduïdes que Dinópolis, estan dedicats a “l’especialitat paleontològica” de la zona; Mar Nummus es centra més en invertebrats marins o Región Amabarina en insectes conservats en l’ambre dels arbres dels boscos tropicals que poblaven la zona a l’època.

Dinópolis Teruel, el centre d’aquesta xarxa de parcs i la seu de la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis, és un parc temàtic entorn la paleontologia i el món dels dinosaures. Entre els seus atractius hi trobem des de rèpliques d’un Tiranosaure o un Braquiosaure a un robot animat de Tiranosaure que, de forma espectacular, mostra als visitants com es movia i com respirava aquest temible depredador. A més, el museu compta amb múltiples tallers i activitats lúdico-divulgatives per als mes petits.

Importància paleontològica

Terol ha donat múltiples alegries als paleontòlegs amb una gran diversitat de tipus de fóssils, des d’importants jaciments de plantes fòssils als voltants de Castellote a ambre fòssils, apareguts sobretot als voltants de Rubielos de Mora.  També trobem l’important jaciment d’icnitas de Cerradicas, a Galve, o els famosos sauròpodes descoberts a Tastavins o a Riodeva, així com el recent descobriment d’un gran depredador del que s’ha trobat una dent de 8 centímetres de llarg i que, possiblement, igualaria en proporcions al mític Tiranosaure.

Tots aquest descobriments es troben exposats i explicats als diferents museus, com hem dit, cada un amb la seva temàtica corresponent. Els grans sauròpodes, això si, es troben exposats a la seu central, a Dinópolis Teruel.

Altres llocs d’interés

Tot i que no podem passar per alt el paisatge i l’encant de l’entorn rural de Terol, volem destacar com a complement a la visita paleontològica tot el conjunt d’art mudéjar de la ciutat, encapçalat per la torre i l’esglèsia de Sant Pere, a Terol. d’altra banda, també proposem la visita a la ciutat d’Albarracín, proposada per la UNESCO per a ser declarada Patrimoni de la Humanitat i on també trobarem pintures rupestres d’art llevantí.

Si la setmana passada us proposàvem el jaciment de Fumanya, a Vallsebre, avui us convidem a visitar un altre jaciment emblemàtic de Catalunya, el de Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, considerat un dels més importants del món pel que fa a ous de dinosaure i el Museu de la Conca Dellà.

Fa un any es va inaugurar al municipi de Coll de Nargó, sota iniciativa de l’associació Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell, el Mirador del Cretaci, una instalació on el visitant pot veure in situ els jaciments d’ous i exemplars d’aquests, explicats juntament amb l’entorn, a través de plafons informatius situats al llarg de la pasarel·la que recorre el jaciment. A part de gaudir del paisatge, sabrem com era l’Alt Urgell al Cretaci i com es va convertir en el que és ara.

L’oferta de turisme paleontològic de Coll de Nargó no acaba aquí, ja que si ens acostem al poble, podrem visitar el Centre d’interpretació que s’ha ubicat a l’antiga rectoria, on s’aprofundeix en la importància dels descobriments fets a la zona i en com vivien els dinosaures.

Si us heu quedat amb gana de paleontologia, us proposem que seguiu la vostra visita en direcció a Isona, on trobareu el Museu de la Conca Dellà. Aquest museu serveix de centre d’acollida i de punt de partida del Parc Cretaci, una oferta turística que integra tot el patrimoni de la Conca Della. Aquesta proposta és un recorregut per diversos jaciments de la comarca del Pallars Jussà, des de la Posa a Basturs, així com a la ciutat Romana Aeso entre altres visites. Totes elles ofertades i coordinades des del pal de paller d’aquest projecte, el Museu de la Conca Dellà.

Jaciment de Basturs

Importància paleontològica

Tant el Coll de Nargó com la Conca Della foren a finals de Cretaci l’habitat de grans ramats de titanosaures, d’hadrosaures i, com s’ha descobert recentment, de pterosaures. Les seves restes han estat trobades en gran nombre als múltiples jaciments de la comarca, així com restes de les plantes i altres animals amb els que convivien. Els jaciments destaquen per la importància de les troballes d’ous, relativament molt abundants a la zona. A més, una excavació dirigida per membres de l’ICP va trobar fa poc les primeres restes de pterosaures al Pirineu, uns rèptils voladors molt abundants a jaciments d’arreu del món però que encara no havien estat localitzats al Pirineu.

Altres llocs d’interés

Com hem dit, el Museu de la Conca Della pretén ser el centre d’un proposta museística integral, el Parc Cretaci, combinant tot el patrimoni de la zona i ofertant-lo conjuntament. D’aquesta manera, al museu trobarem informació no nomès dels jaciments paleontològics, sinó de les restes romanes de la ciutat d’Aeso, dels castells de Llordà o d’Orcau o del patrimoni natural de la comarca. Amb tota aquesta oferta, segur que no podreu parar quiets!

Per a més informació, no us perdeu una visita a la web del Museu de la Conca Dellà o a la del projecte Terra de Dinosaures.

Diversos mitjans s’han fet ressó dels descobriments de fòssils de pterosaures trobats per investigadors de l’ICP als Jaciments del Pallars Jussà. El diari La Mañana i Segre han reconegut la importància que té la troballa de les primeres restes d’aquests rèptils voladors al Pirineu, on mai se n’havia registrat l’existència i on ara se sap que hi vivien exemplars d’aquests animals sorprenents.

A més, la descoberta coincideix amb la publicació de noves dades i hipòtesis sorprenents sobre aquests rèptils, que intenten demostrar la possibilitat que les seves ales estiguéssin formades per unes fibres distribuïdes en tres capes, que l’animal podria orientar i moura a voluntat. Una “tecnologia” de vol inimaginable en les aus d’avui en dia. El Canal Discovery Chanel també s’ha fet ressó de la publicació d’aquestes hipòtesis i, amb la intenció de contrastar la información amb un expert reconegut, ha entrevistat a en Fabio Dalla Vecchia, investigador de l’ICP i membre de l’equip responsable dels descobriments al Pallars Jussà, en relació a les últimes novetats en el vol dels pterosaures, animals sobre els que ell n’és un expert.

Des de l’ICP volem aprofitar que acabem d’entrar al mes d’agost per inaugurar una nova secció al blog. Si encara no teniu planejades les vacances, hem pensat un seguit de propostes amb un interessant contingut paleontològic. Esperem que les gaudiu!

Jaciment de Fumanya

Fa 70 milions d’anys, el que ara coneixem com el Berguedà era la costa d’un mar que separava la Península Ibérica del que ara és França. A la vora d’aquest mar, amb abundants desembocadures de rius, hi viviem diverses espècies de dinosaures com el titanosaure, un saurópode  d’entre 9 i 12 metres. Aquests animals, a part de deixar restes en forma de fòssils, van deixar abundants restes fòssils en forma d’ous i petjades, aquestes últimes conformant un dels jaciments d’icnites més importants d’Espanya. Aquestes restes del pas dels dinosaures, a part d’estar ampliament documentades i estudiades per paleontólegs de l’ICP, es poden visitar i es troben explicades i interpretades a l’exposició “Milions d’Anys”, ubicada a les Escoles Velles de Vallcebre, molt a prop del jaciment.

En aquesta exposició, que abans d’instalar-se de forma permanent a Vallcebre va recòrrer diversos museus catalans, explica les restes i la presència de dinosaures al que ara coneixem com Pirineus, i detalls co ara que en realitat, aquesta formación muntanyosa es va formar en l’era cenozoica degut als grans moviments tectónics que, entre d’altres, van acabar d’unir la Península amb Europa. Aquest fet va aixecar els sediments dipositats al llarg de les vores del mar que separava les dues masses de terra i explica fets com que les petjades de Fumanya es trobin en una vessant amb una inclinación del 60%.

Actualment s’està planificant la construcción d’un centre d’interpretació dedicat exclusivament als dinosaures pirinencs i ubicat al peu del jaciment de Fumanya.

Importància paleontológica

Com hem dit, al Berguedà s’hi ha trobat múltiples restes de dinosaures, moltes d’elles de Titanosaure.  Tot i això, la troballa més important es va produïr l’any 1985 quan, en l’explotació carbonera duta a terme per Carbones Berga SA, es va trobar una paret de calcàries amb icnites perfectamente conservades. Formen rastres de fins a 80 metres i aporten múltiples dades com el fet que els seus “autors” caminaven junts i morfológicamente es poden atribuïr a titanosaures.

A més, l’any 2000, en una restauración a la zona, es va trobar un conjunt d’ous sencers i amb l’embrió a dins, detalls molt importants i necessaris a l’hora d’estudiar-los i determinar-ne l’espècie progenitora.

Altres llocs d’interés.

A part de l’excepcional patrimoni natural, hi destaca, per proximitat i relació amb el patrimonio paleontológic, tota la oferta turística que el Consorci Ruta Minera oferta al voltant del passat miner de la comarca, amb múltiples museus i visites a mines com el Museu de les Mines de Cercs o la visita a la Mina de Petroli de Riutort.

Podreu trobar molta més informació al voltant d’aquesta proposta a la pàgina web del Consorci de la Ruta Minera.

“Habiendo obtenido noticia los componentes de esta Sección (de Paleontologia), del hallazgo fortuito en los alrededores de la población de Piera, por parte del señor Isidro Macau, maestro de Barcelona, de unos interesantes restos de mamíferos pontienses, hicieron las necesarias gestiones para adquirir para nuestra colección paleontológica, el lote extraído de aquel lugar, y al propio tiempo indagar el emplazamiento de las capas que los contenían”