ICP Blog

La Laura i el Joan són dos infants amb poders màgics, que de tant en tant, participen en recerques superinteressants… A l’aventura número 6 d’una llarga col·lecció, descobreixen la Paleontologia!

La Laura i el Joan rere el rastre dels dinosaures és un dels diferents contes que està creant Col·lecció Recerca Directa. Forma part d’un conjunt de contes de diferents disciplines científiques (medicina, informàtica, pedagogia, biologia i arqueologia) destinats a nens i nenes de 6 a 10 anys, que aporten, a més, altres continguts relacionats amb l’educació en valors i que es podran trobar a les escoles i biblioteques o se’n podrà consultar la versió multimèdia!

Avui mateix, han arribat a l’Institut Català de Paleontologia milers d’exemplars d’aquesta nova aventura que viuran la Laura i el Joan! En Josep M. López ha estat l’autor del conte i ha comptat amb l’assessorament d’en Bernat Vila, investigador del grup de recerca de Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia. Les il·lustracions són obra de la Montse Español. I tot en conjunt és un conte científic, divertit, acurat i amb molt bon estil.

Esperem que us agradi!

Ahir va ser inaugurada l’exposició “Dinosaurios. Lagartos terriblemente grandes” a l’Espacio de ocio y entretenimiento Complejo Fábrica Giner, a Morella.

Aquesta exposició pretén ser una aproximació al món dels dinosaures, i a les principals campanyes i troballes que han tingut lloc a la comarca Els Ports. Ha estat el resultat de l’esforç científic i el recolçament de l’Ajuntament de Cintorres, la Excma. Diputació de Castelló i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Tot i així, tampoc hauria estat possible sense la col·laboració i la cesió de peces per part de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) a Sabadell. Les relacions paleontològiques entre Morella i Sabadell s’iniciaren ja a la dècada dels vuitanta.

Aquests dies, el triceràtops, emblema de l’Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont, actual Institut Català de Paleontologia, ha fet el seu primer viatge fora de Catalunya, per arribar a Morella. A partir d’avui es podrà visitar durant l’horari d’11 a 14h i de 16 a 20h a l’Espacio de ocio y entretenimiento Complejo Fábrica Giner, a Morella. Si teniu qualsevol dubte, sempre podeu dirigir-vos al telèfon 964 173 256.

Animeu-vos a pasar una estoneta estiuenca envoltats de dinosaures!!

El Dr. Josep Duró Farràs no nomès fou un eminent metge andorrà i director de Sanitat del M.I. Consell General d’Andorra, sinó que, de forma similar a en Miquel Crusafont, també va ser un apassionat de la paleontologia i de l’arqueologia. De ben jove, ja va fer els seus primers descobriments paleontològics als voltants d’Alàs, i al llarg de tota la seva vida, que va dedicar a exercir la medicina al país dels Pirineus, va anar recollint i col·leccionant tots els fòssils que van caure al seu abast. Aquesta dedicació es va acabar traduïnt en unes 400 peces paleontològiques que reben el nom de Col·lecció Família Duró-Vidal. Aquestes peces entre les que hi predominen macromamífers del Miocè superior de l’entorn de la Seu d’Urgell, destaquen per a seva excepcionalitat i el seu bon estat de conservació.

Gràcies al fill d’en Josep Duró Farràs, en Josep Duró Vidal, aquesta col·lecció ha estat cedida per un període de 15 anys a l’Institut Català de Paleontologia (ICP), on els investigadors del centre hi tindràn fàcil accès. Les peces, que actualment estàn sent catalogades i registrades per l’equip de Gestió de Col·leccions de l’Institut, suposen un reafirmament de la condició de l’ICP com a centre de referència en quant a conservació.

Part d’aquesta incrïble Col·lecció ja es troba exposada a la Sala Límit K-T de Coll de Nargó, oberta al públic, per tots aquells que tinguin interès, en veure de més a prop, les peces més espectaculars.

En Josep Duró Vidal, l’actual propietari de la Col·lecció Família Duró-Vidal, doctor en Optometria, desenvolupa la seva activitat professional principal al Centre Optomètric Duró-Òptic a Andorra La Vella i és l’actual president de la Creu Roja Andorrana. La paleontologia és per a ell, una afició heredada del seu pare, com també ho són la música clàssica i l’òpera. En Josep Duró Vidal celebra amb entusiasme la catalogació i registre de les peces de la Col·lecció Duró-Vidal, per part de l’ICP. Espera poder visitar les instal·lacions de l’Institut, un cop acabat el període de vacances

L’equip de Comunicació i Promoció de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) realitza una important tasca de divulgació i difusió de la recerca, que recull en plataformes com el web d’UABDivulga.

El Neo és un dels espai audiovisual que realitza UABDivulga. en les seves paraules, el Neo és ciència en imatges. Ja fa algunes setmanes, l’equip d’UABDivulga es va posar en contacte amb l’Institut Català de Paleontologia (ICP) per donar-nos la oportunitat de participar en la creació d’un reportatge audiovisaul per al Neo. Nosaltres vàrem acceptar encantats i l’aventura es va iniciar.

Avui, surt al públic el resultat de diversos dies de filmació, tant a l’Abocador de Can Mata, on es troben els jaciments on es feren troballen tan destacades, com la del Pau o el Lluc, i a les diferents instal·lacions del centre; hores de producció, redacció del guió i un llarg etc. Des de l’ICP, estem molt contents amb el resultat, però deixem a les vostres mans que ens dieu quina és la vostra opinió!

Neo ICP

Les excavacions que, des de fa 8 anys s’estan portant a terme al Pallars Jussà, concretament als termes municipals de Tremp, Isona, Conca Dellà i Abella de la Conca, han finalitzat amb un balanç molt profitós. Les excavacions, destinades a localitzar fòssils del Cretaci superior, just al final de l’existència dels dinosaures, han servit per desenterrar, entre moltes altres restes, una closca de tortuga, en un molt bon estat de conservació, fòssils de pterosaures i diverses restes d’hadrosaures.

La importància d’aquests descobriments recau, en primer lloc, en el cas de la tortuga, en el fet que la closca estigui gairebé sencera, fet poc comú en aquest tipus de fòssils. En el cas dels pterosaures, les restes trobades sòn les primeres descobertes als Pirineus d’aquests rèptils voladors, que tot i no pertànyer al grup dels dinosaures, hi van conviure al llarg de tot el Mesozoic i al Cretaci, van arribar a assolir mides enormes, amb exemplars que igualaven en envergadura a una avioneta. A més, un dels col·laboradors en l’excavació és l’investigador italià de l’ICP Dr. Fabio Della Vecchia, especialista en aquests rèptils voladors i en hadrosaures, el tipus de dinosaure del que també s’han trobat múltiples restes.

Totes aquestes troballes estàn sent preparades al taller que disposa el Museu de Ciències Naturals del Tremp, gestionat per l’ICP i, un cop preparades i llestes per a la seva conservació, seran dipositades al Museu de la Conca Dellà.

Durant tot el mes de juliol, l’Àrea de Gestió de Col·leccions ha gaudit de la col·laboració del Joan Josep Marfany, alumne del segon curs de mecànica industrial de l’Escola Mare de Déu de Montserrat (Programes de Qualificació Professional Inicial i Trànsit a la Vida Adulta).

El Joan és un apassionat de la paleontologia i dels fòssils, especialment del grup dels dinosaures, que coneix molt bé. Cada dimecres ha treballat amb els conservadors de l’ICP, revisant materials fòssils, fent catalogació i millorant els embalatges d’aquestes peces tan fràgils.

L’experiència ha estat tan positiva que, després de les vacances d’agost, en Joan continuarà col·laborant amb l’Institut. Benvingut!

El I Iberian Symposium on Geometric Morphometrics va tancar portes el dissabte passat amb un notable èxit de participació i d’organització, a càrrec de l’ICP. Amb gairebé 100 participants, es van realitzar 46 exposicions de treballs, 20 d’orals i 26 pósters, sobre diversos àmbits d’aplicació de la morfometria geométrica, sobretot en paleontologia tot i que també en medicina i ecologia. A més, es van realitzar tres confererècies convidades: la primera a càrrec d’en Dennis Slice, un dels pares de la disciplina e investigador de la Florida State University, una altre exposada per en Paul O´Higgins, de la Hull Medical School i la tercera a càrrec del Doctor Christian P. Klingenberg, de la Universitat de Manchester.

El Congrès, a part de ser un èxit d’assitència, la qual va superar les espectatives, ha servit per obrir múltiples portes a futures col·laboracions, des de noves edicions. Queda oberta una nova proposta de realització d’un nou curs de nivell encara més avançat, al Curs de Morfometria Geometrica que es celebrà paral·lelament al Congrès, així com l’organització d’un futur Curs de Contrast Filogenètic aplicat a la Morfometria Geomètrica.

En general, el Congrès ha suposat un foment de la col·laboració entre institucions i un apropament de tots els investigadors a especialistes, de primer ordre mundial, en morfometria geomètrica. Un d’aquests especialistes, en Dennis Slice, ha felicitat a l’organització del Congrès pel bon nivell de la morfometria geomètrica a Espanya. En aquest sentit, el Centro Nacional de investigación sobre Evolución Humana (CENIEH) també ha felicitat al comité organitzador pel treball relitzat i per la qualitat del Congrès.

El I Iberian Symposium ha estat notícia al Dirari de Sabadell en diverses ocasions. El periodiste Josep Ache va estar present en la trobada d’inauguració del Symposium, el passat dia 23 de Juliol i ha volgut, també, fer un seguiment del grau de satisfacció dels participants. Tota aquesta informació la trobareu als exemplars del divendres dia 24 i del dissabte dia 25 de juliol.

El passat dimarts 14 de juliol es va presentar, al Palau de la Generalitat, el nou Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya (PIACAT). Aquest, suposarà, un cop posat en marxa, una abans i un desprès en la gestió del patrimoni paleontològic de Catalunya.

L’Institut Català de Paleontologia (ICP), representat per en Jordi Galindo, conservador de col·leccions del centre, ha participat activament en les sessions de treball i en la redacción de les conclusions específiques. Així com en Salvador Moya, director de l’ICP, l’Àngel Galobart i en Bernat Vila, investigadors del grup de Mesozoic de l’ICP, han participat en les sessions de debat, prèvies a la redacción de les conclusions i on han pogut defensar els interessos i les necessitats de la paleontologia i el paper de l’ICP.

Gràcies a aquest treball i a la consciència de la importància de la paleontologia catalana, el PIACAT ha establert una sèrie de mesures que porten a primer terme la qualitat de la gestió del patrimoni paleontològic i, per extensió, reconeixen l’ICP com un centre de primer ordre i un actor cabdal en aquesta gestió.

En primer lloc, el PIACAT reorganitza la Direcció General de Patrimoni Cultural creant una Secció de Paleontologia i un Servei d’Inventari del Patrimoni Immoble i Moble, al mateix temps que crea nous òrgans consultius i de concertació de polítiques com ara el Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya, amb un representant de l’ICP, que s’encarregarà de proposar actuacions i iniciatives en matèria de paleontologia i arqueologia, emetre dictàmens i aprovar els programes globals o plans d’actuació. D’altra banda, també es reestructura la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de Béns Mobles, que desenvoluparà el procediment de gestió dels materials paleontològics i arqueològics i estarà formada, entre altres, per especialistes en paleontologia i la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia, encarregada de fer el seguiment i l’avaluació dels programes de recerca. L’ICP també hi tindrà un representant, a més dels altres representants dels Grups de Recerca Consolidats de Paleontologia.

Per tant, podem afirmar que, en matèria d’organització es reconeix la importància i la qualitat de l’ICP com a institució en el món de la paleontologia, otorgant-li veu i vot en els nous òrgans encarregats de la gestió del patrimoni paleontològic.

Pel que fa a intervenció, el reconeixement abans esmentat vers l’ICP, queda més palés que mai pel fet que s’han determinat les instalacions de l’ICP, juntament amb els magatzems de patrimoni de Valldoreix, com a destí de les restes paleontològiques provinents de les intervencions realitzades a Catalunya. Aquesta decisió reconeix l’ICP no nomès com a centre de recerca, sinó com a centre de conservació i restauració, àmbits de vital importància en la gestió del patrimoni paleontològic.

En el mateix àmbit de la intervenció, s’ha de destacar l’aposta del PIACAT per la qualitat de les intervencions paleontològiques, garantida amb l’estandarització dels requisits mínims a l’hora de presentar les memòries de les intervencions paleontològiques i la creació d’un registre d’empreses de paleontologia i arqueologia que, sota aprovació del Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia, reuneixin els requeriments necessaris per a realitzar una tasca de qualitat.

Finalment, en l’àmbit de la difusió, es crearan diversos registres i inventaris accesibles a través d’Internet que posaran a l’abast dels professionals del sector i del públic en general, totes les dades sobre jaciments, patrimoni i intervencions a Catalunya.

Totes aquestes millores seràn finançades amb un increment del 15% en el pressupost destinat a actuacions en el camp de l’arqueologia i la paleontologia, que en 5 anys es preveu que arribarà a superar els 35 millons d’euros, gairebé 5 més que el d’enguany.

Entrada de Laura Celià Gelabert

Deu mil pessetes va costar la primera campanya d’excavació que Josep F. Vilalta i Miquel Crusafont varen portar a terme al jaciment de Villarroya, descobert als anys 20 del segle passat, per un caminer que hi vivia ben aprop. Aquest senyor, de nom desconegut, comunicà les troballes d’uns ossos estranys a l’enginyer de mines Eduardo Carvajal que en presentà una comunicació al XIV Congrés Internacional de Geología celebrat a Espanya el 1926. Els primers fòssils, molt fragmentats, varen ser estudiats a Lyon amb l’ajuda de Charles Depéret i foren dipositats al Museo del Instituto Geológico y Minero, a Madrid.

L’exposició Dinosaurios. Lagartos terriblemente grandes obrirà les seves portes el proper dijous 30 de juliol a les 18:00, al complexe Fàbrica Giner de Morella, a Castelló. La mostra, organitzada amb la col·laboració de l’ICP i amb la implicació de diversos investigadors, presentarà com éren i com vivien els dinosaures que, durant el Cretaci Inferior, van habitar el que ara es coneix com la comarca dels Ports, a Castelló. Aquests “llangardaixos terriblement grans” es donaràn a conèixer al visitant a partir de les excavacions paleontológiques realitzades per Tota la Comunitat Valenciana i especialment pels Ports i, fruit de la col·laboració amb l’ICP, l’exposició estarà presidida pel famós triceràtops del centre, que per primer cop viatjarà fora de Catalunya aprofitant que el museu de l’ICP està en obres.

L’exposició estrà formada per peces cedides per l’ICP i per l’Ajuntament de Cinctorres i entre totes elles destaquen les pertanyents al Losillasaurus giganteus, un dinosaure d’uns 27 metres de llarg descobert a la Comunitat Valenciana.

L’exposició tancarà les seves portes a finals del 2009.