“After the dinosaurs: the age of mammals” de Donald R. Prothero
Entrada convidada de l’Isaac Casanovas i Vilar.
Preview del llibre a Google Book Search
Compra del llibre a Amazon
Les comparacions són odioses, encara que en aquest cas es podria dir que són inevitables. After the dinosaurs pretén resumir en poc més de tres-centes pàgines la sèrie d’esdeveniments que van tenir lloc durant el Cenozoic, l’edat dels mamífers, que com molt bé diu el títol segueix a l’extinció dels dinosaures.
L’autor, Donald R. Prothero, s’enfronta doncs a una tasca titànica, ja que no es centra en l’evolució dels mamífers en un continent concret com és el cas de llibres similars. No, no Prothero descriu l’evolució de les faunes de mamífers a tots els continents i no només això, també ens explica detalladament l’evolució del clima i de la geografia, de les faunes de mol·luscs marins i dels foraminífers. De fet, la part destinada a explicar-nos com era el clima a l’edat dels mamífers ocupa sense exagerar el cinquanta per cent de l’obra.
El lector que vulgui saber com eren i com vivien els mamífers del Cenozoic pot quedar profundament decebut quan s’adoni que en aquest llibre els mamífers sols treuen el cap tímidament entre pàgines i pàgines sobre paleoclimatologia.
Això no passa a obres com per exemple Mammoths, sabertooths and hominids (Agustí & Antón, 2002) o a Evolving Eden (Turner & Antón, 2004) on tenen el paper protagonista. L’enfoc d’aquests dos llibres no és tan ampli, ja que es centren en l’evolució de les faunes de mamífers en dos continents (Europa i Àfrica, respectivament), de manera que les descripcions de les diferents espècies són molt més detallades. A més, ambdós llibres es beneficien de les magnífiques il·lustracions de Mauricio Antón, fet que fa que a priori siguin molt més atractius que After the dinosaurs.
La part gràfica d’After the dinosaurs és el seu punt més dèbil. La majoria de figures i reconstruccions estan preses d’altres llibres, d’articles o d’exposicions. A més sovint ens trobem amb dibuixos de fa més d’un segle! Aquests acostumen a ser d’il·lustradors famosos i molt bons com Zallinger, Burian o Horsfall, el problema és que la idea que molts paleontòlegs tenen sobre l’aspecte dels animals il·lustrats ha canviat molt en cent anys.
Tot i això, val molt la pena llegir After the dinosaurs, primer perquè està ben escrit i segon perquè explica detalladament com era el clima del Cenozoic. Explicar com es va passar de les condicions càlides i tropicals globals de finals de l’època dels dinosaures i principis de l’edat dels mamífers fins al món molt més fred en el que vivim avui no és gens fàcil. I és aquí on Prothero fa fàcil el difícil i ens explica conceptes complicats (com la reconstrucció del clima a partir dels isòtops de les closques dels foraminífers) d’una manera molt amena.
Tant a Mamooths, sabertooths and hominids com a Evolving Eden l’evolució del clima i de la geografia es tracta de passada, sovint massa esquemàticament de manera que temes que són molt interessants i que mereixerien més atenció no ocupen més d’un paràgraf. Potser tan Agustí com Turner no volien arriscar-se a aborrir amb qüestions d’aquesta mena a un lector principalment interessat en els mamífers fòssils. Això no sembla que preocupi a Prothero i és una sort, ja els passatges sobre paleoclimatologia són molt bons i fan que li puguem perdonar altres aspectes més fluixos.
Canal YouTube
Grup Facebook
Fotos a Flickr
Fòrum Debat
Us volem donar les més càlida benvinguda al blog de l’Institut Català de Paleontologia.
