ICP Blog

En la dècada dels anys 40, Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta començaren a treballar intensament en els jaciments de la conca de Calataiud-Terol. Concud i La Puebla de Valverde foren els que proporcionaren més restes i degut al treball d’excavació sistemàtica en aquella zona, es realitzaren prospeccions a jaciments més petits i a zones que fins aleshores no havien estat inspeccionades.

El jaciment de la Bòbila Madurell és més conegut, segurament, per les seves restes arqueològiques que no pas per les paleontològiques. La seva riquesa va descobrir-se cap el 1921, en motiu de les obres de construcció de la línia de Ferrocarrils, moment en què varen quedar al descobert alguns enterraments i sitges. Deu anys després s’hi instal·là la bòbila, que acabaria donant nom al jaciment. Durant la dècada dels anys 40, Vicenç Renom, prehistoriador sabadellenc del Museu de la Ciutat, va iniciar-hi treballs sistemàtics d’excavació. Les restes recuperades, fonamentalment del període Neolític, s’integraren a la col·lecció del museu. Algunes obres posteriors realitzades entorn a la Bòbila deixaren al descobert noves restes i era prou freqüent que els veïns hi anessin per recollir fragments de ceràmica que restaven escampats per la zona.

Tot i que no és senzill determinar quan varen néixer les excavacions paleontològiques tal i com les coneixem avui dia, podem afirmar que fins als inicis dels anys 20 del segle passat la majoria de troballes fòssils fetes a Catalunya foren més aviat atzaroses. Sovint s’aprofitaven els moviments de terra de les obres o les perforacions per conèixer millor els estrats fossilífers (les fitxes 1 i 5 són un bon exemple).

En Miquel Crusafont tenia tan sols 16 anys quan, passejant pels voltants de Sabadell amb el seu amic Ramon Arquer i Costajussà, va descobrir el jaciment de Can Llobateres. Era l’any 1926 i les exploracions pels terrenys del Vallès començaven a ser freqüents; les obres de la carretera de Sabadell a Mollet del Vallès eren una bona oportunitat per revisar sediments remoguts que podien contenir fòssils. L’afició de prospectar l’entorn natural de Sabadell segurament li va venir inculcada pel pare escolapi Pere Rimblas, antic professor i primer contacte de Crusafont amb el món de la paleontologia. També cal esmentar a Vicenç Renom, prehistoriador de Sabadell i responsable de la intervenció realitzada en motiu de les obres del Ferrocarril, el 1925. Renom havia excavat durant la dècada dels anys 20 els nivells arqueològics de Can Llobateres.

“Habiendo obtenido noticia los componentes de esta Sección (de Paleontologia), del hallazgo fortuito en los alrededores de la población de Piera, por parte del señor Isidro Macau, maestro de Barcelona, de unos interesantes restos de mamíferos pontienses, hicieron las necesarias gestiones para adquirir para nuestra colección paleontológica, el lote extraído de aquel lugar, y al propio tiempo indagar el emplazamiento de las capas que los contenían”

Entrada de Laura Celià Gelabert

Deu mil pessetes va costar la primera campanya d’excavació que Josep F. Vilalta i Miquel Crusafont varen portar a terme al jaciment de Villarroya, descobert als anys 20 del segle passat, per un caminer que hi vivia ben aprop. Aquest senyor, de nom desconegut, comunicà les troballes d’uns ossos estranys a l’enginyer de mines Eduardo Carvajal que en presentà una comunicació al XIV Congrés Internacional de Geología celebrat a Espanya el 1926. Els primers fòssils, molt fragmentats, varen ser estudiats a Lyon amb l’ajuda de Charles Depéret i foren dipositats al Museo del Instituto Geológico y Minero, a Madrid.

Aquest mes us presentem una peça històrica de la nostra col·lecció. Es tracta d’un esquelet muntat de Myotragus balearicus, un bòvid endèmic que va viure a Mallorca i Menorca des del pliocè fins al quaternari. Les seves característiques anatòmiques i fisiològiques estaven fortament marcades per la insularitat, de manera que el Myotragus, del qual n’existeixen cinc espècies, és un gènere molt interessant per estudiar l’evolució dels mamífers que viuen en illes.

La peça del mes: Juny 2009

Entrada de Laura Celià Gelabert

Per inaugurar aquesta nova secció del blog us presentem un dels fòssils que tenim a la tipoteca de l’ICP. Una tipoteca és aquell espai on es guarden tots els exemplars tipus, és a dir, aquells que han servit per a descriure una nova espècie.